21 d’oct. 2010

Sentir (i expressar el que se sent) també és de xics


AHIGE ha lanzado a nivel estatal la campaña RUEDAS DE HOMBRES CONTRA LA VIOLENCIA MACHISTA. El objetivo es promover Actos en los que los hombres se posicionen públicamente por la igualdad y contra la violencia de género. En Valencia, Espai d´Homes se suma a esta campaña y nos convoca a todxs a unirnos en una rueda de repulsa ante los asesinatos de mujeres y de todo acto de violencia ejercida sobre las mujeres. SE REALIZARÁ LA RUEDA EL JUEVES 21 DE OCTUBRE A LAS SIETE Y MEDIA DE LA TARDE EN LA PLAZA DE LA VIRGEN

20 d’oct. 2010

Vestido Nuevo (IES Lluís Vives)




Les relacions interpersonals són molt complexes, tant o més que qualsevol matèria curricular. Les relacions afectivosexual també. Si no s’aprenen, comptem amb els dits, és a dir, usem respostes primitives i sense reflexió: agressió, passivitat, culpa, ressentiment... I acudim a l’estereotip, camí ple de tòxics, però segur.

A través del currículum es decideix el que és la intel·ligència; com que el coneixement en el camp de l’afectivitat i de les relacions personals no es considera intel·ligència, no s’ensenya. Així, les matèries curriculars actuals transmeten coneixements i s’erigeixen en les úniques que poden ensenyar a raonar, però obliden que la cognició pot també desenvolupar-se en les relaciones interpersonals (Moreno i Sastre, 2002).

L’escola hui en dia pateix un enorme desequilibri que ens porta a un model de societat tècnicament molt avançat però habitat per persones analfabetes emocionals. La ignorància del currículum no provoca guerres, ni violència en la parella, ni embarassos no desitjats... la falta d’habilitats socials per a negociar l’ús del preservatiu, la negació dels propis sentiments, la ignorància de les conseqüències de les accions, la falta de reflexió... sí.

La família és fonamental en aquesta educació emocional; però si escola i família caminen en la mateixa direcció, tot és més senzill i també més eficaç. N’hi ha qui diu que amb la família ja n’hi ha prou; però hi ha almenys dues raons que demostren el contrari. Una és perquè ho diu la llei. En el Preàmbul de la LOE 2/2006, de 3 de maig, diu que entre les finalitats de l’educació es destaca el ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats afectives de l’alumnat, /…/ el reconeixement de la diversitat afectivosexual, i també la valoració crítica de les desigualtats que permeta superar els comportaments sexistes. També la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs estableix, a l’article 9, la incorporació de la formació en salut sexual i reproductiva al sistema educatiu espanyol. Això significa que més que “demanar permís” a les famílies per a donar educació sexual als seus fills i filles (tal com he fet jo hui amb els pares i mares de la meua tutoria de 1r d’ESO), el que hauria de ser és que aquestes exigiren a l’escola una educació afectivosexual de qualitat.

La segona raó és que l’educació sexual s’ha de donar entre iguals. És fonamental que elles i ells parlen a classe, discutesquen, dramatitzen situacions en les quals una parella decideix com passar el temps junts, la importància que tenen les amigues i els amics en la relació a la parella, com es pot convèncer la parella que es pose el preservatiu, com es mostren els propis desitjos sense pors ni pressions, com ens podem defensar de la pressió de l’entorn...

La Conselleria ha paralitzat el programa d’intervenció en educació sexual (PIES) que des de fa dos anys impartia el personal dels centres de salut als 3rs d’ESO, i sembla que volen revisar-ne els continguts atenent els interessos de sectors moralitzadors. Estem a l’espera, tement-nos el pitjor, ja que l’únic que s’ha comunicat és que la formació no la donarà el personal sanitari (sexologia o infermeria) sinó psicopedagogs/es.

Aquest model moralitzador d’educació sexual té com objectiu preparar per a l’amor i per al matrimoni i considera que l’objectiu de les relacions sexuals és la reproducció. En aquest sentit, l’anticoncepció va en contra del “destí natural i diví” de la naturalesa humana; també es considera antinatural l’homosexualitat o qualsevol pràctica que no vaja encaminada a la procreació.

L’altre model d’educació que se sol donar: l’educació biologicista pretén evitar els riscos que es consideren inherents a la sexualitat; però hem de llegir a les pràctiques coitals. Solen ser xarrades aïllades, a les quals sovint s’enganxen les drogues, i es parla dels perills del sexe (embaràs i malalties) i dels mitjans per a previndre’ls (anticonceptius i pràctiques segures). Quant a la temporalitat, el disparador d’aquest tipus d’educació, és l’adolescència.

Molta gent pensa que és una educació objectiva i imparcial, al marge de les creences i opinions particulars; però en aquesta vida no hi ha res imparcial. El feminisme ens ha previngut contra la pretesa neutralitat dels discursos i ens ha ensenyat que precisament no tenir en compte el gènere contribueix a les desigualtats perquè no les evidència ni les denúncia, sinó que les naturalitza. El miratge de la igualtat ens fa pensar que homes i dones som iguals, que la igualtat està aconseguida i que no hem de lluitar ni reclamar. Per tant, les diferències que apreciem només poden ser degudes a la naturalesa. I, si són naturals, no es pot fer res.

Les conseqüències del model biologicista són, de manera molt resumida, el sexisme, l’adultisme, el coitocentrisme. Em detindré en aquest darrer i ja tornaré sobre els altres. Quan a les enquestes es pregunta A quina edat vas tenir la primera relació sexual? s’està preguntant pel primer coit. Per què la primera vegada és la primera vegada coital i heterosexual? Hi ha moltes primeres vegades, i molt variades, però encara es continua parlant de preliminars i de coit, de sexualitat de tercera i de sexualitat de primera. La de tercera es considera incompleta, immadura, adolescent i cosa de criatures. La de primera és la sexualitat adulta i madura, que es presenta com un pastís amb la vana pretensió que tarden molt a prendre’l. Eduquem en el “no” perquè no facen. Com es pensa que el sexe és follar, se’ls diu que “encara no”, que han d’“esperar la persona adequada” o a “l’edat adequada”. Si som un poc tradicionals, els amenacem perquè no ho facen i els castiguem si ho fan. Quan no podem evitar-ho, els demanem que ho facen “amb atenció” i que prenguen “precaucions”. I en tots els casos, creem pors perquè “els/les volem protegir”. Com en general es pensa que la joventut és irresponsable i immadura, acabem reduint l’educació sexual a la informació-prevenció (anticonceptius i malalties) i no parlem del plaer perquè es poden animar encara més. Tampoc els ajudem perquè aprenguen a negociar l’ús dels anticonceptius, a cercar assertivament el plaer, ni qüestionem la masculinitat o la feminitat tradicionals.

Els objectius que com a mínim ha de tindre una educació sexual de qualitat han de: Qüestionar un Model Amorós (que per exemple considera que la gelosia és un bon ingredient); criticar els rols de gènere (la masculinitat i la feminitat tradicionals), ampliar el model de sexualitat (i que no quedar-nos només en el coit), propiciar la responsabilitat compartida, aprendre a defensar-se de la pressió (tots ho fan, has de crèixer...) La realitat és que no podem eliminar els riscos, però sí fer que la gent jove siga més competent en contextos incerts. I en això estem!

Als pares i mares de 1r A. I per descomptat al meu estimat alumnat del Lluís Vives!!

18 d’oct. 2010

Encuesta nacional de salud sexual. 2009




La Encuesta Nacional de Salud Sexual, llevada a cabo por el Observatorio de Salud de la Mujer (OSM) de la Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad y Política Social (MSPS) en colaboración con el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) ofrece dos principales innovaciones:


1. Es la primera encuesta de salud sexual que contempla el enfoque de género, en todos los países de la Región Europea de la OMS. Existen distintas investigaciones a nivel internacional y europeo, por ejemplo en Irlanda, Francia, Suecia, que cuentan con encuestas de salud sexual pero no con el mismo enfoque.

2. El término de “relaciones sexuales” que se ha aplicado en el diseño de esta encuesta difiere de los encontrados en otras. Habitualmente, se refiere a aquellas prácticas sexuales que acaban en penetración (vaginal o anal) recurriendo al imaginario de las relaciones coitocentristas. Sin embargo, en ésta y con el fin de tener una visión de un sexualidad globalizada en toda la dimensión humana se ha definido como “…el conjunto de prácticas que realizan dos o más personas, de igual o diferente sexo, con la finalidad de obtener placer sexual, que no tiene por qué incluir el coito, ni concluir con el orgasmo”.

¡Al fin una encuesta que no considera que la única relación sexual es el coito y que no jerarquiza las prácticas sexuales en Prácticas de primera (el coito) y Prácticas de segunda (los mal llamados “preliminares”). Realizada a casi 10.000 personas mayores de 16 años, ofrece datos muy interesantes:

P10. Entre las siguientes prácticas que aparecen a continuación, ¿podría decirme cuáles realizó en su primera relación sexual?
El tipo de prácticas sexuales referidas son bastante similares para ambos sexos e incluyen fundamentalmente besos y caricias (casi el 90%), sexo vaginal para casi la mitad de las mujeres (48%) y los hombres (46,6%), seguido de masturbación mutua y sexo oral, aproximadamente 10 puntos porcentuales más en los hombres que en las mujeres en ambas respuestas.

P11. ¿Qué edad tenía Ud. aproximadamente cuando tuvo esta primera relación sexual?
En general, los hombres inician sus relaciones sexuales más tempranamente que las mujeres. La edad media de inicio para los hombres es de 17-18 años, seguida de 15-16.Las mujeres también inician en 17-18 años siendo en cambio la segunda respuesta 21-25 años con un 20,8% de los casos.

P.12 La persona con la que mantuvo su primera relación sexual era…
En cuanto a la persona con la que iniciaron sus relaciones sexuales: los hombres se dividen entre la pareja estable y una pareja ocasional, mientras que las mujeres afirman haberlo hecho con su pareja estable en un 85,6% de los casos.
El 5,3% de los hombres refieren haber iniciado sus relaciones sexuales pagando a otra persona.

P14. ¿Recuerda si en aquella primera relación sexual utilizó Ud. o su pareja alguna protección para evitar un embarazo?
Cerca del 40% de los casos, tanto de hombres como de mujeres, no han utilizado ninguna protección para la prevención de embarazos en las primeras relaciones sexuales.
Un 25% de ambos sexos refieren no haber utilizado ningún método por no ser necesario.
Existen diferencias por edades: con prácticas generalizadas de riesgo en las primeras experiencias sexuales de las mujeres y hombres mayores de 55 años (del 40% en adelante no usaron ninguna protección), que van disminuyendo progresivamente a medida que descendemos en los tramos de edad.
En las y los jóvenes (16-34 años), el porcentaje de quienes no usaron ninguna protección no alcanza el 15%, tendencia que por cohorte ha mejorado mucho.

7 d’oct. 2010

¿Integración, contención o educación?



Educación cede ante la presión de los conservadores en la moral sexualLos 'kikos' y Valencia Educa en Libertad imponen sus tesis

N. CABALLER / J. PRATS - Valencia - 07/10/2010
EL PAIS
Los cursos de educación sexual que imparten técnicos de sanidad desde hace dos años, en la mayoría de los 400 institutos públicos y concertados, no solo están paralizados "temporalmente", sino que su reedición pende de las presiones de grupos ultra católicos dirigidas a modificar sus contenidos. Fiel a los valores morales de grupos católicos conservadores -Camino Neocatecumenal, conocidos como kikos por su fundador Francisco Argüello, o Valencia Educa en Libertad-, la secretaria autonómica de Educación, Concha Gómez, propuso a la Consejería de Sanidad cambios en el Programa de Intervención en Educación Escolar (PIES) que se ofrecen a los adolescentes de 3º de ESO con la idea de centrar el temario "en la sexualidad en la familia", según apuntan fuentes sanitarias.
(leer toda la noticia)

Camps suspende temporalment la educación sexual en los institutos
La Generalitat se escuda en que se están "rediseñando los contenidos"

J. PRATS / N. CABALLER - Valencia - 06/10/2010
EL PAIS

La Generalitat valenciana (PP) ha suspendido temporalmente los cursos de educación sexual que imparten los técnicos de la Consejería de Sanidad en los colegios. El Arzobispado de Valencia había transmitido antes del verano su malestar porque esas clases, aseguran, ofrecían "una visión muy reduccionista del ser humano".

La consejería envió el 12 de julio una circular a los centros de salud sexual y reproductiva en la que notifica la "suspensión temporal de la planificación de las intervenciones de los Programas de Intervención en Educación Sexual (PIES)", que se ofrecen a alumnos de 3º de ESO (14 y 15 años). Los colegios se han enterado ahora, al ponerse en contacto con los centros de salud sexual para preparar las clases de este curso.

Estos materiales, elaborados por técnicos de la propia Generalitat, se ofrecen a los más de 400 institutos públicos y privados a través de sus respectivos centros de salud. Cuentan con el respaldo de sociedades científicas como la Academia Española de Especialistas en Sexología, la Fundación Española de Contracepción o la principal entidad de médicos de familia, la Semyfc.
(leer toda la noticia)