Chicas y chicos

Me pasan un evento que dice así:

LO QUE PIENSAN LAS NIÑAS...

*si no te hablo...
[ es porque estoy esperando tu llamada..]
*Cuando me voy enfadada.. por tu culpa
[ sigueme ]
*cuando miro tu boca..
[ besame]
*cuando te empujo o te pego..
[ agarrame y no me dejes ir..!]
*Cuando te empiece a decir gilipolleces
[ besame y dime que me amas]
*cuando estoy callada
[ preguntame que si me pasa algo]
*cuando te ignore
[dame tu atencion ]
*cuando me salgo del camino
[ orientame..]
*cuando me veas fea
[ dime ke estoy Guapa..]
*cuando veas que empiezo a llorar..
[ abrazame sin decir nada.. ]
*cuando me veas caminando
[ llegame por la espalda y abrazame.. ]
*cuando tenga miedo
[ protegeme]
*cuando me apoye en tu hombro
[ acariciame la cara ]
*cuando te de cariño
[ dame cariño tu tambn y hazme reir.. ]
*cuando no conteste por un buen tiempo
[ asegurame que todo esta bn]
*cuando te mire.. con duda
[ dime que no es vdd.. ]
*cuando te agarre de las manos
[ agarra las mias ]
*cuando te diga un secreto
[ guardalo y no se le digas a nadie]
*cuando te mire fijamente a los ojos
[ no te gires hasta que yo lo haga..]
*cuando te extraño..
[ me estoy muriendo por dentro]
*cuando digo que te quiero
[ enserio que es mas de lo que te imaginas]
*cuando me rompas el corazon.. =(
[ el dolor nunca se ira...!!]
*cuando te diga que muero...
[ todavia quiero que seas mio..!]

ASÍ ES COMO TIENEN QUE SER LOS NIÑOS

- Quedate en el telefono aunque no este diciendo nada
- Cuando este enfadada abrazala luego besala..!
- Cuando diga que esta bn no le creas habla con ella
- No le seas infiel por que en 10 años lo recordara
- hablale a las 12:00 de la mañana en su cumpleaños dile que la amas
- hablale antes que te duermas y ya que te despiertes
- tratala como si ella fuera la unica persona en tu vida
- dale cariño y deja ke ella tambn lo haga contigo
- quedate despierto toda la noche con ella cuando este enferma..!
- ver su pelicula favorita con ella
- dale el mundo
- dejala que use tu ropa.
- cuando este triste y enfadada quedate con ella..!
- dale a entender que es importante
- besala en la lluvia
- cuando corra asi a ti llorando lo primero que tienes que decirle es..;
A quien le tengo que romper la cara!?!
- abrazala sin nunca querer dejarla ir..!

K KEREIS CHICOS SI LAS CHICAS SOMOS ASI NOS TENEIS K ENTENDER!

REENVIADLO SI OS A GUSTADO!

¿¿¿Seguro que todas las chicas quieren que las traten así??? ¿¿¿Son mudas???
¿¿¿Así tienen que ser los chicos??? ¿¿¿Son Novios o pitonisas???

Premis (maig 2)

Premi Mossegada

Anònim ha dit...
Com conservador que soc no vull que les coses canvien, l'educació sexual es, tècnicament, una perduda de temps, si se dona quitarien hores de altres assignatures com: Castellà, Matemàtiques, València entre altres, la sexualitat es un àmbit de la família, el institut no es un perduda de temps i si col·loquen aquesta ‘assignatura’ da por entendre que es una perduda de temps, si a això el sumen el descontent dels pares a que se de aquesta assignatura...

26 de maig de 2010 8:50

Premi Karicia

Nerea 4t C ha dit...
No vaig a centrar-me en el que el Foro de la Família diu, encara que vaig a dir que haurien de progressar en les seues idees i pensar que a mesura que avança el temps, avancen les idees i que allò que diuen de que el preservatiu te un 14% de risc, aleshores que ocorreria si no s'utilitzara? Per això crec que a pesar de tindre unes idees catòliques, lo que suposa el conservadorisme, haurien de plantejar-se alguns canvis.

Ara vaig a respondre al primer Anònim que a comentat: ‘Com conservador que soc no vull que les coses canvien...”

Bé, ara et faré una serie de qüestions que m'agradaria que contestares:Perquè l'educació es una perduda de temps? No creus que es bo que els adolescent com som NOSALTRES, tenim que informar-nos bé de quin son els riscs, de que et pot passar si no utilitzes precaució...? Perquè dius allò que ens lleven hores d'algunes assignatures mes importants? En el nostre institut em tingut aquestes classes d'educació sexual, les quals ens han servit per a ajudar-nos en tots els aspectes negatius als que comporta tindre relacions sexuals, i les classes que utilitzàvem per a donar les classes eren les de tutoria, una classe que no ens aporta res d'aprenentatge en la nostra vida.

Per això la meua conclusió es que els conservadors haurien de pensar que en un futur van a tindre fills, i que alguns ja els tenen i que tota informació es poca per al que hui en dia ocorre en la nostra societat i tenim que ser conscients de tot el que passa al nostre voltant.
26 de maig de 2010 9:17

Educació sexual a l'escola. Legislació.

(en castellano)

De la Llei 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs ja vaig parlar en un altre post, però tant el tema de l’educació sexual a l’escola com el de l’avortament han tornat a eixir en els comentaris del meu alumnat, de manera que seguim parlant-ne.

Les principals novetats de la llei són dues: la primera, despenalitzar l’avortament i fer-lo, per tant, lliure a qualsevol dona major d’edat en les primeres 14 setmanes d’embaràs (i en les joves de 16 i 17, amb consentiment familiar excusable si hi ha perill de violència, coacció, desarrelament...); la segona, incorporar la formació en salut sexual i reproductiva al sistema educatiu.

Les opinions donades en el post anterior sobre l’educació sexual són diverses; però la majoria està a favor de l’educació a l’escola i pensa que s’ha de tindre informació. Pel que fa a l’avortament, i en ocasions ha aparegut també a classe, hi ha persones que s’hi oposen perquè pensen que les xiques (parlen en femení), si poden avortar lliurement, no usaran preservatiu. També comenten que elles avortarien només en el cas que l’embaràs fóra fruit d’un accident ("Si he sigut una boja, he de carregar amb les conseqüències dels meus actes!")

Arribats ací, convé recordar que la llei no obliga a avortar. Si ho prohibim, perquè pensem que les xiques no usaran el preservatiu, tindrem com a mínim quatre conseqüències.

La primera és que castiga les xiques (i els xics) responsables que usen anticoncepció sempre, i que poden tindre un accident circumstancial.

La segona és que nega un dret, el dret a l’autodeterminació de la mare, que fins i tot persones catòliques defensen. Aquest dret posa en mans de les dones la llibertat de triar el moment en què volen donar a llum i tindre cura d’una criatura.

En tercer lloc, contribueix a considerar la gent jove com a irresponsable, en especial a les xiques, que són les que es pensa que haurien de posar els límits i dir “no”.

Finalment, significa passar per alt els impediments reals que es donen i que fan que no s’use cap mitjà anticonceptiu en les relacions coitals heterosexuals, encara que es tinga la informació i se'n coneguen les conseqüències de no usar-ne. Algunes d’aquestes són:

Molts xics no es volen posar el condó i posen excuses diverses: lleva plaer, talla el rotllo, si m’estimares ho faríem sense, no he deixat prenyada cap xica, jo controle... I són molt i molt insistents!!!

Moltes xiques no tenen habilitats i recursos per a dir que no, acaben fent-ho “per amor” i per complaure’ls, encara que el coit no siga la pràctica més plaent per a elles i encara que estiguen mortes de por per la possibilitat d’un embaràs.

Per a la masculinitat tradicional, el risc és divertit i ser un xic previngut resta punts.

Per a la feminitat tradicional, les xiques assertives en matèria de sexualitat (que diuen el que els agrada i no pensen en models a seguir sinó en el que els dóna plaer de veritat) no molen. Poden ser sexuals sempre que satisfacen les seues parelles.

Alguns xics abandonen les seus nóvies si aquestes no els donen el sexe que volen.

Algunes xiques prefereixen tindre nóvio a estar soles, encara que tinguen mal sexe.

...

I encara més coses:

Dels xics es pensa que són molt sexuals i que no es poden controlar.

I del desig es creu que és com una brasa que ens hem de llevar de damunt quan abans i que, per descontrol, porta a fer-ho ràpid i sense mesures anticonceptives (¡Tuvimos un calentón!).

Del sexe es pensa que és el coit; i ningú no ho qüestiona. En la famosa sèrie Física o química, quan Yoli va tindre de nòvio al religiós Quino, que volia arribar verge al matrimoni, el guionista ens posava a la protagonista com una pobra xica desesperada que passava gana perquè Quino no li feia el coit, quan en realitat hauria pogut gaudir de centenars d’orgasmes amb les manetes, la boqueta o el cos de la seua parella, sense necessitat de la penetració.

...

En fi... parlar de totes aquestes coses (de què s'espera d'un home i d'una dona, del model amorós, del que es considera sexualitat...) és també educació sexual. I d’aquesta, en fa molta falta.

Contra l'educació sexual

El meu alumne Hèctor em passa l'enllaç a aquesta notícia de Público.es que reproduesc tal qual:

El Foro de la Familia perseguirá los talleres de educación sexual

La organización ultra dirigida por Benigno Blanco se moviliza contra las medidas pedagógicas de la Ley del Aborto, que considera una "agresión a las familias". Pide al TC deje en suspenso la norma porque "los niños que no nacen no se van a recuperar".
JAVIER SALAS Madrid 20/05/2010

El próximo 5 de julio entrará en vigor la nueva Ley del Aborto y el Foro de la Familia, organización ultracatólica, pondrá en marcha todo su poder de convocatoria para evitar que se desarrollen las medidas pedagógicas recogidas en la norma.

Según su presidente, Benigno Blanco, los preceptos aprobados por el Congreso de los Diputados son "agresivas intromisiones en la formación de los menores que no tienen en cuenta a las familias", porque la educación afectivo-sexual transmite una "ideología muy concreta y una visión de la sexualidad que quieren imponer a todos, aunque vivimos en una democracia".

Por ello, la organización que preside ha lanzado la campaña 'La sexualidad sí importa. Sin género de dudas', con la que pretende "despertar la conciencia" de los padres para que eviten que se "adoctrine" a sus hijos en la "perspectiva de género".

"Para nosotros la sexualidad es muy importante", aseguró Blanco, antes de anunciar la creación del Observatorio sobre el Adoctrinamiento de Género, con el que pretenden perseguir la puesta en marcha de todo tipo de talleres o iniciativas de formación sexual. A través de su web, pretenden canalizar las denuncias hacia "un nutrido grupo de juristas" que se encargará de perseguir legalmente estas iniciativas.

El Foro no quiere que desde la Administración se eduque a los escolares en materia erótica. Sin embargo, pretende coordinar la creación de talleres alternativos en los centros educativos para que padres y alumnos sean formados en la sexualidad desde una perspectiva "científica" y no "ideológica". Esto es, que con el uso de los métodos anticonceptivos "han aumentado las enfermedades de transmisión sexual", que el preservativo "tiene una tasa de fallo del 14%" y que su uso debe limitarse a la "población de riesgo, como los homosexuales", en palabras de la portavoz del Foro en materia de sexualidad, Amaya Azcona.

Según el presidente del Foro de la Familia, las políticas de prevención de embarazos no deseados "han fracasado" porque "incentivan las conductas de riesgo". Además, como señala el propio lema de su campaña, les preocupa especialmente la "perspectiva de género" que propone la ley para formar en salud sexual a los menores: "La humanidad se articula entre hombres y mujeres, que tienen una sexualidad complementaria", defendió Blanco.

/.../

Premis (maig 1)

Premi Mossegada al pitjor comentari de la quinzena:

DR MAN ha dit...
os aburris un poco bastante porque los anuncioss son una tonteria, sirmpre veis machismo donde no hay nada, a mi m gusta el anuncio anuqnue la cerveza la encuantro odrrible... pero siempre critiscais a los tios y veis cosas donde no hau nada solo risas xD
9 de maig de 2010 16:47

Premi Karícia al millor comentari de la quinzena:

Cristian ha dit...
Parlar d'homes és parlar de masculinitat. I parlar de masculinitat és parlar de violència, d'agressivitat, d'analfabetisme emocional. Mai he comprés per què no podem identificar-nos per la nostra afectivitat o sensibilitat, per què ser home significa no tindre sentiments, o al menys, no poder mostrar-los sense pressions. Si així és, jo renuncie a ser eixa mena d'homes i en faig una nova proposta, una nova masculinitat, una que ens faça més lliures i igualitaris.No és fàcil lliurar-se de les cadenes de la masculinitat tòxica que ens asfixien i ens obliguen a cedir. No obstant, quan ho aconseguim, el camí es més ample perquè el fem nosaltres,perquè nosaltres decidim què fer amb la nostra vida. Ningú te dret a marcar el compàs, cadascú tenim la nostra pròpia lletra, una música interior que alguns fan per ofegar. Acabar amb la masculinitat tradicional no és fàcil, però comença per nosaltres, per canviar els nostres actes. Trencar amb els límits ens fa més lliures.
3 de maig de 2010 22:15

Dia contra l'homofòbia i la transfòbia: 17 de maig

Karici.es porta tota la setmana parlant de límits i de fronteres, del que se li permet a un home de veritat i a una dona com cal, i de les pressions (directes o indirectes) perquè cap persona se n'isca de les quadrícules:

Sexe: home o dona. I les persones intersexuals?
Gènere: masculí o femenina. I els hòmens femenins? I les dones masculines?
Orientació sexual: heterosexualitat. I l’homosexualitat, i la bisexualitat?
Identitat: home o dona. I les persones trans?

Dilluns 17 de maig és el dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia. En 1974 l’Associació Americana de Psiquiatria va eliminar del Manual de Classificació de Malalties Mentals l’homosexualitat i la bisexualitat. Altres societats científiques del món també ho feren fins que finalment l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho ratificà el 17 de maig de 1990.

És curiós que la celebració tinga a vore amb la despatologització d’uns desitjos que es donen arreu del món i també en altres espècies animals. L’antropòleg Rafa Xambó (Sexualitat provisional, 1988) ens explica que l’homosexualitat masculina és habitual en gran part de societats. Entre els xukxees de Sibèria, els homes homosexuals són considerats poderosos bruixots, tenen una posició de poder i un prestigi considerable i poden casar-se amb altres homes. Els siwans d'Àfrica, joves i grans, casats o solters, es diverteixen amb el coit anal i qui no entra en aquestes activitats és considerat estrany. Tots els solters keraki de Nova Guinea practiquen el coit anal. Entre els indis crow de Montana (USA) són normals els contactes bucogenitals. Pel que fa a la pràctica homosexual femenina és més minoritària i no té la consideració social de prestigi de la masculina. Així, entre les aranda d'Austràlia és habitual acaronar‑se el clítoris mútuament i també tenen pràctiques lèsbiques les aymara, haitianes, samoanes, etc.

A les aranda o als crow els deu fer igual que la AAP els considere o no malalt*s. També ens fa igual a les persones que sabem que la ciència no és neutral i que els mateixos condicionants que ens afecten a nosaltres, els afecten a les persones que decideixen quina és la manera adequada o no (sana o insana) de viure l’estima i el desig.

El problema és que fins que arribem a pensar que no som persones malaltes (independentment del que diga la medicina, la psicologia, la legislació...) la societat desplega tot un munt de recursos per a fer-nos fora del sistema. Els mitjans de comunicació (les pel·lis, les sèries, els anuncis...), l’escola (i el seu currículum), la societat en general... ignoren o maltracten les persones diferents: per homosexuals, per masculines, per femenines, per quedar-se a mitges entre els sexes... Tot això pot fer creure una persona jove que no és normal i és molt trist que encara passe.

Per fortuna, les coses estan canviant. Hi ha homofòbia, però també hi ha persones que fan sentir la seua veu contra la intolerància, i els comentaries deixats en els anteriors post així ho exemplifiquen.

Gràcies a tot el món que trenca les quadrícules i que permet, amb la paraula, que tots desitjos tinguen cabuda!!

(PD: de la cançoneta, esborrem això de "l'home/dona de la teua vida" i alguna coseta més)

Cerveza para hombres

Anuncios que escriben tu vida:
No pueden evitar emocionarse al ver los goles de su equipo incluso cuando se trata de una repetición (aunque al ir a abrazarse se echan para atrás no sea que se piense que...); les encanta la comida de sus madres; les gusta la voz femenina de su GPS (y le hablan como si estuvieran ligando); a veces sus ojos les traicionan y miran donde no deben (en el escote de una chica)… A pesar de todo ello, los hombres Amstel confiesan: lo que realmente les gusta son las mujeres.
¿Porque así son los hombres de verdad?

Campaña, desarrollada por la agencia BAP&Conde, para la cerveza Amstel (2010).http://www.sabemosloquenosgusta.com/.

Hòmens de Veritat i Dones com Cal

He llegit amb atenció les vostres respostes, estimades i estimats alumnes, i faré una resposta conjunta.

Les opinions sobre els insults són variades: que només són una broma per a picar-se, que qui insulta no té vida pròpia, que són una ferramenta residual d’èpoques antigues per a destriar les persones “inútils” de les útils, que vivim en un món “insultitzador” ja que els insults són una plaga que afecta a tota la humanitat, que es fan sense voler, que no s’haurien de fer perquè molesten i impedeixen a les persones ser elles, etc.

Sobre la resposta que hem de tindre quan ens insulten, en general es pensa que no s’ha de fer cas i que cadascú ha de fer la seua vida. Però hi ha una proposta ben interessant que planteja transformar l’insult en bandera i transformar la vergonya en orgull perquè rebre aquests qualificatius significa el reconeixement de la diferència: M’insulten perquè no sóc un clon! La idea és molt bona i hi ha persones i col·lectius (per exemple el moviment queer) que estan fent-la servir. Reapropiar-se dels insults, fer-los nostres i convertir-los en bandera de la nostra identitat pot ser una bona manera de deixar de ser “els/les altres”, “les/els diferents”, “les/els anormals”...

M’ha cridat l’atenció que la major part dels vostres comentaris parlaven dels/de les altres a qui insulten (especialment de les persones homosexuals) i molt poquetes persones heu parlat de vosaltres mateixes com a patidores també dels estrictes patrons de gènere. Tots i totes hem estat i estem sent programats per a ser Hòmens de Veritat (HV) i Dones com Cal (DC). Podem no haver insultat mai ningú; però segurament haurem fet comentaris als nostres amics i amigues sobre la roba, els cabells, les activitats, la manera de caminar... que ens semblava més adequada per a un HV o per a una DC. I la major part de les vegades sense adonar-nos, perquè el sistema està ben engrassat que ens fa portar vel sense saber-ho o pensant que el portem per gust.

Tortant al tema dels insults i de la seua utilització política, l’apropiació del terme serà estratètiga i no té per què durar sempre, ja que la identitat no és quelcom que tenim establert des del naixement o una vertadera naturalesa que un dia es mostra. La vida flueix i les persones hi transitem transformant-nos. Per això és important observar dins de nosaltres, abans de mirar l’altra/e a qui insulten amb llastimeta, i analitzar si el model de persona que som és realment nostre. Per a mirar necessitarem les ulleres lila, i aleshores la vida sencera començarà a prendre un altre color i veurem els potents mecanismes que es despleguen perquè l’homofòbia, el sexisme o el binarisme no desapareguen.