El meu alumne Javi té raó quan diu que a un xic no li molesta que li diguen puto o guarro. Als xics els molesten altres coses.
Quins són els insults que se li diran a un xic per a fer-li mal? Què és el que a un xic li molesta que pensen d’ell?
a) Que és (o es comporta com) una xica: nenaza, efeminat, amanerat...
b) Que no es comporta com s’espera d’un xic: covard, gallina, poc home...
c) Que li agraden els xics: maricón, marieta...
d) Que no vol ser un xic: transvestit, travelo...
“Si a un xic no li agrada el futbol, julandrón fijo”, em deia un alumne l’any passat. Ell tenia clars els límits de la masculinitat “autèntica”, unes fronteres que molts xics traspassen encara que hagen de rebre els insults que més amunt hem anotat.
Qui marca l’autenticitat de la masculinitat? El que insulta? El que apel·la a la tradició (sempre ha segut així)? El que crida més fort?
Repassarem els insults i el que comporten:
Nena. Se’ls diu nenes als jugadors de futbol quan no rendeixen prou. Se li diu nena al xic que té amistats femenines i no es relaciona amb les dones només per a lligar. Se li diu nena al xic que no practica esports “masculins”, a qui té molta cura de la seua estètica, al que deixa decidir a la nòvia (calçasses), al que no té ploma heterosexual...
Gallina. Se li diu gallina a qui no es relaciona amb altres barons des de la competitivitat o la demostració de força, al que expressa emocions, al que plora, a qui no s’arrisca ni posa en risc els altres per demostrar la seua masculinitat, al que tracta de la mateixa manera a la seua nòvia, siga davant d’amics o sol amb ella...
Maricó. Se li diu maricó a qui se salta la norma del desig eròtic cap a les xiques i es permet desitjar i estimar altres hòmens. Les reaccions homòfobes són diverses i les excuses també: és antinatural, fa fàstic, m’és igual però que no vagen pel carrer... L’insult amaga la por de “contaminar-se” i la vanitat de pensar que a un xic gai li agradaran tots els xics, inclòs l’homòfob. Aquest insult, però, s'empra també, no per a adreçar-se a algú que es creu homosexual, sinó per a recordar a qualsevol baró que s'ha de comportar de manera masculina.
Travelo. A les persones transsexuals se les considera còpies dolentes de l’original. I l’Associació Nord-americana de psiquiatria ho considera una malaltia. Curiosament, les definicions de les malalties van variant al llarg dels temps i el que ahir ho era hui ja no ho és.
Qui marca les fronteres de la masculinitat autèntica? Tu també ets un/a vigilant del gènere o ho feies sense adonar-te'n?