27 d’abr. 2010

Els límits a la masculinitat



El meu alumne Javi té raó quan diu que a un xic no li molesta que li diguen puto o guarro. Als xics els molesten altres coses.

Quins són els insults que se li diran a un xic per a fer-li mal? Què és el que a un xic li molesta que pensen d’ell?

a) Que és (o es comporta com) una xica: nenaza, efeminat, amanerat...
b) Que no es comporta com s’espera d’un xic: covard, gallina, poc home...
c) Que li agraden els xics: maricón, marieta...
d) Que no vol ser un xic: transvestit, travelo...

“Si a un xic no li agrada el futbol, julandrón fijo”, em deia un alumne l’any passat. Ell tenia clars els límits de la masculinitat “autèntica”, unes fronteres que molts xics traspassen encara que hagen de rebre els insults que més amunt hem anotat.

Qui marca l’autenticitat de la masculinitat? El que insulta? El que apel·la a la tradició (sempre ha segut així)? El que crida més fort?

Repassarem els insults i el que comporten:

Nena. Se’ls diu nenes als jugadors de futbol quan no rendeixen prou. Se li diu nena al xic que té amistats femenines i no es relaciona amb les dones només per a lligar. Se li diu nena al xic que no practica esports “masculins”, a qui té molta cura de la seua estètica, al que deixa decidir a la nòvia (calçasses), al que no té ploma heterosexual...

Gallina. Se li diu gallina a qui no es relaciona amb altres barons des de la competitivitat o la demostració de força, al que expressa emocions, al que plora, a qui no s’arrisca ni posa en risc els altres per demostrar la seua masculinitat, al que tracta de la mateixa manera a la seua nòvia, siga davant d’amics o sol amb ella...

Maricó. Se li diu maricó a qui se salta la norma del desig eròtic cap a les xiques i es permet desitjar i estimar altres hòmens. Les reaccions homòfobes són diverses i les excuses també: és antinatural, fa fàstic, m’és igual però que no vagen pel carrer... L’insult amaga la por de “contaminar-se” i la vanitat de pensar que a un xic gai li agradaran tots els xics, inclòs l’homòfob. Aquest insult, però, s'empra també, no per a adreçar-se a algú que es creu homosexual, sinó per a recordar a qualsevol baró que s'ha de comportar de manera masculina.

Travelo. A les persones transsexuals se les considera còpies dolentes de l’original. I l’Associació Nord-americana de psiquiatria ho considera una malaltia. Curiosament, les definicions de les malalties van variant al llarg dels temps i el que ahir ho era hui ja no ho és. 

Qui marca les fronteres de la masculinitat autèntica? Tu també ets un/a vigilant del gènere o ho feies sense adonar-te'n?

Els límits a la feminitat


(en castellano)
Què és el que un xic no vol que pensen d’ell? I una xica?
Quins són els límits de la feminitat “acceptable”? I els de la masculinitat?
En quins moments la gent es burla, margina, critica, ridiculitza... a un xic? I a una xica?
De quines maneres es fa?
Què s’aconsegueix insultant, burlant-se, pegant... maltractant així?
Com ens sentim quan ens critiquen a nosaltres?
(1)

A les xiques, quan se les vol criticar perquè han traspassat els límits de la feminitat acceptable se les qualifica de: guarres, masclots i bolleres.
Als xics, de maricons, gallines i calçasses.

En aquest post revisarem els límits i parlarem de les diverses maneres de ser xica.

Guarra (puta, zorra...). Aquest qualificatiu se li posa a una xica, no per cobrar pel sexe, sinó per expressar desitjos sexuals, parlar obertament de la sexualitat, tindre diverses relacions, etc. Alguns xics, molt masclistes, també solen usar aquestos qualificatius per a una xica que rebutge les seues proposicions. I altres xiques també l’usaran per a desqualificar les xiques amb les quals competeixen per un xic. 


A l'altre extrem, n'hi hauria el qualificatiu d'estreta o el d'escalfabraguetes, que serveix per a castigar aquelles xiques que no volen complaure els xics i no "es deixen" o per a insultar aquelles que, suposadament, provoquen els xics però després els deixen "a mitges". Per baix d'aquestos insults n'hi ha el reconeixement al dret dels barons de ser complaguts per les xiques, sense tindre en compte que elles també tenen desitjos i que aquestos també haurien de ser tinguts en compte al mateix nivell.

Bollera (tortillera, camionera...). Les dones lesbianes pateixen una doble discriminació: per dones i per lesbianes. La lesbiana femenina és acceptada perquè sol formar part de l’imaginari pornogràfic dels xics heterosexuals; però una lesbiana masculina no es considera atractiva ni desitjable, i generalment serà durament criticada i insultada.


Masclot (marimacho, xicazo, tiot...). La masculinitat només és masculina? En absolut. La virilitat, potser sí; però la masculinitat (o la feminitat) són masculines i femenines, i sempre ho han segut. Les xiques també poden ser masculines i de fet, al llarg de la història, hi ha hagut dones masculines: és normal i està bé que així siga (el llibre de la fotografia parla de la masculinitat femenina).

Hi ha encara un altre qualificatiu que no representa exactament un límit a la feminitat però s’hi acosta:

Gorda (foca, lletja, friki...). Si no ets atractiva, no se’t veu. Els xics tradicionals tendeixen a sexualitzar les xiques. La gorda, la lletja, la rara... no interessen perquè no es consideren desitjables i, per tant, no existeixen. No són persones perquè no són oportunitats sexuals. Les xiques tradicionals també les discriminen perquè el que mola és ser una divina.

Què representen els insults guarra, masclot, bollera, foca...? No pot ser atractiva una xica musculosa?, masculina?, gorda?, sexual?... Les xiques han de ser fidels, discretes, només sexuals amb les seus parelles, atractives i femenines. I si no són heterosexuals, almenys que no siguen masculines i que estiguen "bones". La seua sexualitat s’ha de controlar, els seus cossos també, i els insults serveixen per a aquesta finalitat.

I què passa amb la diversitat? L’eradiquem a base d’insults? Tots i totes iguals? Ens hem de ficar la sabata de taló alt (realment o metafòricament) encara que no ens càpiga?

PD: Darrerament s’està posant de moda el qualificatiu de puta o zorra entre les amigues. És una manera de reapropiar-se del terme per a resignificar-lo i ampliar els límits de la feminitat?

(1) Preguntes i classificació extretes de "Heteropatriarcado y masculinidad" Álvaro Ruiz (Curs "Sexes, gèneres, amors i dolors, 2010)

23 d’abr. 2010

Protegir-se del mal amor. IES Escultor Francesc Badia (Foios)

(En castellà)
Hui he estat convidada a l'IES Escultor Francesc Badia per Enric Senabre. El seu alumnat de 4t d'ESO s'havia llegit Abril no és un mes i hem estat parlant de sexualitat i d'afectivitat. Se'ls veia atent*s encara que una mica vergonyos*s en les preguntes. Una alumna m'ha preguntat per Arantxa, un personatge que a l'obra pateix una relació de violència psicològica per part de la seua parella el Granota. Cal posar-se en la pell de les xiques maltractades i dels xics que les maltracten i actuar-hi per posar-hi fi, recolzant-la a ella (els xics i les xiques) i fent-li veure a ell (els xics) que la violència no és amor i que amb la violència es quedarà sol.
Salutacions, alumnat de Foios!!!
Ací van unes quantes recomanacions per a evitar posar-se en perill en una relació de parella:
Model amorós. Les pel·lícules donen sovint un model amorós en què se sobrevalora el lliurament total a l’altra persona i en què es considera normal un cert grau de patiment. La falta d’experiència, (potser el fet de trobar-se amb la primera relació o el primer amor), pot fer pensar que la relació ha de ser així de dolenta, que les discussions són normals, que els xics són així i que cal sacrificar-se. També que és normal fer el que ell diu, accedir a tenir relacions sexuals quan a ell li abelleix perquè els xics (es pensa) són més sexuals i necessiten més sexe que les xiques...
Que no s’enfade. Quan una xica perdona i/o accepta acomplir la voluntat del xic per no fer-lo enfadar, està posant-se en perill. I a això se li diu pràctica de risc emocional. A més de protegir-nos de les pràctiques de risc que poden provocar-nos, o provocar, malalties o embarassos, també és molt important que ens protegim de les pràctiques de risc emocional, molt doloroses per al cor.
La fusió. Al principi d’una relació sol donar-se un model de parella que s’anomena fusió. Si imagines que tu ets un cercle i la teua parella un altre cercle, diríem que en l’etapa de la fusió un cercle està just damunt de l’altre. Tens ganes d’estar tot el temps amb la parella, no fas més que pensar en ella... Aquesta fase no es pot mantenir permanentment, i és bo que així siga perquè, si no, no tindríem vida al marge de la parella.
Els límits. De vegades, aquesta fusió, unit al model amorós que hem descrit, pot provocar que no es posen límits, que s’estiga disposada a fer qualsevol cosa per la parella, perquè no s’enfade, per fer-la feliç... I pot passar que l’altra persona abuse d’aquesta incondicionalitat. La disponibilitat total per a l’altre, unit al control que generalment aquest exercirà... són un camí segur que portarà a quedar-se sense espai personal. En realitat, el model ideal de parella no seria el de fusió, (que és insostenible), sinó el d’interdependència, en el qual els cercles només comparteixen una part de la circumferència. Encara hi hauria un tercer model (d’inclusió) amb un cercle xicotet dins de l’altre, més gran. Com haureu pogut deduir, es tracta d’un model de dependència en el qual la persona que representa el cercle de dins no té espai personal.
Idealització. L’enamorament, sobretot al principi, pot fer que s’idealitze la parella i no es veja com en realitat és. Sovint hi ha xiques que fins i tot justifiquen la manera d’actuar del xic quan les amigues se n’adonen que el comportament d’ell és violent. Les pel·lícules, alguns anuncis, les religions (i les persones que les interpreten de manera tradicional), etc. defensen un model amorós i de parella heterosexual on la base és la complementarietat: elles són mares-esposes i ells, guanya-pa. I tot això és presentat com si fóra un camí segur a la felicitat. En realitat, la pel·lícula de veritat comença quan les pel·lis de mentida acaben: amb el Fi. I a partir d’aquest final (que sol ser la boda o el bes de la parella protagonista) comença a treballar-se la relació, a través del coneixement i de les vivències amb l’altra persona. Aquestes idealitzacions de la parella són com unes ulleres obscures que no ens deixen veure la realitat.
T’estimaré sempre. El temps és difícil de mesurar durant l’adolescència. “Sempre” o “mai” són paraules que es pronuncien molt: t’estimaré sempre; sempre estarem junts... Els adults i les adultes no gastem tant aquestes paraules perquè sabem que el que pensàvem (o volíem) que durara sempre, no ocorre així (i moltes vegades és millor que siga d’aquesta manera!). Encara que coste, és millor no usar aquestes paraules perquè van creant al nostre voltant xicotetes cadenes que ens impedeixen moure’ns de situacions negatives. Les persones canvien i les relacions també. De vegades pensem que són d’una manera perquè l’enamorament ens fa idealitzar-les i després ens adonem que només era la nostra imaginació (o el nostre desig) i que no s’assemblen gens al que buscàvem. Si diem “sempre”, o “mai havia estimat a ningú com a tu” correm el risc d’equivocar-nos i, el que és pitjor, de culpabilitzar-nos si la relació no funciona.

21 d’abr. 2010

Curs virtual per a joves sobre masclisme i igualtat

No deixes passar l'oportunitat de fer el I Curs virtual gratuït per a joves que volen saber sobre masclisme i igualtat

“Jóvenes e Igualdad: Innovando para la Transformación Social” es un curso online TOTALMENTE GRATUITO puesto en marcha desde AHIGE gracias al programa Redjovenes.es, subvencionado por el INJUVE.
________________________________________________________________________________
Este curso va especialmente dirigido a jóvenes de edades entre 16 y 22 años. Con él, los y las participantes podrán conocer, de forma amena y divertida, qué es el machismo, cómo evitarlo, identificar situaciones machistas que vivimos sin darnos cuenta y evitar las diferencias entre chicas y chicos simplemente por el género. Es necesario e importante que la gente joven y la población adolescente conozca lo injusta que es una sociedad machista, cómo nos afecta a todas y todos, y lo más importante, que ellos/as pueden hacer mucho para cambiar esta situación.

Bloques temáticos: contenidos.

Con este curso se pretende que el alumnado adquiera nociones de:

1. “Movimiento feminista y corrientes masculinas”
2. “Proceso de Socialización y Género”
3. “Homofobia y transfobia. Respetando otras formas de ser”
4. “Nuevas expresiones actuales del feminismo”

El plazo de inscripción ya está abierto, y finalizará el 29 de Abril del 2010. El nº de plazas disponible es de 80.

Sin duda se trata de darles una oportunidad a los/as jóvenes de conocer mejor las consecuencias de vivir en una sociedad machista, e incentivar una actitud reflexiva y crítica para cambiar y conseguir una sociedad más justa e igualitaria. eu

Los/as interesadas/os pueden rellenar el formulario de inscripción pinchando aquí.

19 d’abr. 2010

Cualquier idiota puede llenar una botella...



¿Qué, entrenando para la plancha?
Cualquier idiota puede llenar una botella, lo que no puede es llenarla de Nestea.


Alguns xics de 4t d'eso em van parlar la setmana passada d'aquest anunci. És molt fort, deien, et pixes de riure, però ja veuràs el que li diu a la tia!!! Me'l posen sense veu (perquè a l'insti no tenim altaveus als ordinadors) i me l'expliquen. Hui l'he buscat i l'he escoltat i és encara pitjor del que m'havia imaginat perquè la veu en off és la d'una xica i pel que aquesta diu.

Una pregunta em ve ràpidament al teclat:

Per què als barons els fa tanta gràcia l'anunci i no veuen que està presentant una imatge ridícula d'ells mateixos?

A mi no m'agradaria que em tractaren d'idiota. No em faria gràcia. He entrat en alguns fòrums i els comentaris són espaterrants. El mateix vídeo n’inclou un parell que no tenen desperdici:

d0npablo jajaja mujeres humilladas!!!hombres al poder!!!
cesaribiza jajajja... buenisimo!! Gran video...Esperemos k aora el grupito de mujeres reprimidas feministas no se quejan y el tonto de Zapatero deje k lo quiten. Libertad de expresion!

És un recurs fàcil i de poc pensar criticar el feminisme; aquest moviment sempre ha tingut molt mala premsa perquè és subversiu i revolucionari, i hi ha molta gent que no vol que les coses canvien.
Alguns barons estan començant a interrogar-se i a posar en qüestionament el model d'home que se'ls imposa; però en general els hòmens encara riuen amb anuncis com aquest perquè a qui pensen que ridiculitzen és a la dona. No s'han posat les ulleres que els permeten veure que el sexisme també els afecta. I no tenen ganes de qüestionar-se. A alguns altres, molt masclistes, els agrada veure que un baró (encara que a l'anunci es diga que és idiota) s’atreveix a posar les dones en el seu lloc (realitzant tasques domèstiques). 

Però ho agreuja encara més el fet que la veu en off siga d’una dona. Malauradament, en publicitat la veu masculina és encara la veu d’autoritat; fins i tot en els productes de neteja és un home qui parla, aconsella o dóna el vistiplau sobre el tema. Ací, en aquest anunci, que parle ella no fa més que aguditzar una espècie de guerra de sexes. I distint seria que un altre baró diguera:


No faces el ridícul i abandona ja aquest masclisme del segle XIX!!
Si quan veus una dona fent musculació (o qualsevol altra activitat "poc femenina"), no pots evitar pensar que en realitat entrena per a mestressa de casa, fes-t'ho mirar!!!

Se us acudeixen altres frases?

14 d’abr. 2010

Necessitar no és amar!


Yo soy la Juani, (Bigas Luna, 2006)
--Espera, Juani, déjame hablar contigo, por favor te lo pido…
--Déjame, Jonah!
--Juani, espera, quédate aquí conmigo, mi amor, por favor, que te voy a cuidar, te lo juro, te voy a hacer feliz, te lo prometo.
--Ya lo has hecho, vale, dos veces.
--Que voy a cambiar, te lo juro por dios, dame otra oportunidad, no me dejes aquí tirado y solo, ¡que te quiero, coño!
--Tú crees que me quieres, pero te engañas y me engañas a mí, ¡y no!
--Juani, por favor no te vayas, por favor.
--No puedo, Jonah, no puedo.
--¡Que te quiero con toda mi alma, coño!
--Que ya me he dado cuenta de que mi vida no está aquí, que no, que tengo que luchar por las cosas que quiero, que tengo que ponerme las pilas y no puedo, tío, no puedo.
--¿Pero no me ves? No me ves que te necesito, que te quiero, que aquí no soy nada, que te quiero, que te amo, que sin ti aquí me muero, ¿lo entiendes? que te quiero, mi vida, te quiero, te necesito, ¿vale?
--No me digas que me quieres, ¡no me lo digas nunca más! te lo suplico.


Paraules, promeses, mentides...

Siente la llama de la libertad y no tengas miedo para volar…
PD: Per a C. ¡¡¡perquè ho aconseguiràs, com la Juani!!!

12 d’abr. 2010

Salte con la tuya... sin que se dé cuenta.


La revista Super Pop (núm. 684, juny 04) aconseja a las chicas cómo salirse con la suya sin que ellos se den cuenta. Para cada consejo, puntualiza con quien funciona (Cuela) y con quien se ha de ir con cuidado (Danger).

Salte con la tuya... sin que se dé cuenta

“Todos los chicos funcionan igual y ponerlos a tus pies ¡es cuestión de tácticas! Hay muchas infalibles y con ellas harán lo que tú quieras. Tu hermano, tu colega, tu chico o el chico que te mola… ¡domínalos a todos!

HACERTE LA INGENUA


¿Qué hay más tierno y dulce que una chica sola, desamparada e indefensa ante un problema que no sabe (o no quiere) solucionar? Toma nota, porque todos los chicos se vuelven locos por ayudar a una “dama en apuros”. ¿Verdad que ellos se hacen los tontos cuando toca poner la mesa o fregar los platos? Y no es que no sepan, sino que no les apetece… pues tú diles que no sabes instalar un programa, o buscar en una tienda un CD grabable… ¡qué pereza, que lo hagan por ti! /.../

ECHAR UNA LAGRIMILLA

Aunque se hagan los duros, los chicos no pueden ver a una chica llorar, eso les duele más que ¡que pierda su equipo de fútbol! Por eso, es también una táctica infalible para conseguir lo que pretendas con ellos. /…/

HACER LA PELOTA
/…/
DANGER: No le hagas la pelota al empollón de tu clase que te cae mal, no sea que se lo crea ¡y se haga tu amigo inseparable!

SEGURA DE TI MISMA

Aunque sepas que no tienes razón, o no tengas ni idea de lo que estás hablando, cuando quieras conseguir algo, ¡tienes que pedirlo con cantidad de seguridad! Es decir, como si toda la verdad del mundo la tuvieras en tu mano y él no tuviera más remedio que concederte tu deseo…

CUELA… Con tu chico, con el chico que te gusta, o con tus colegas, por ejemplo: “¡Me prometiste que me llevarías a ver Troya! ¿No te acuerdas?”, “El profe dijo que había examen pero no recuerdo cuando será. Dame tu teléfono y te confirmo el día que lo puso”, o “Hay que ir al concierto de Bisbal porque estará lleno de chicas guapas ¿y no os lo queréis perder?”. Al final verás Troya, a Bisbal y conseguirás el teléfono que te interesa.

COQUETEAR

Los chicos se derriten ante una chica encantadora, así que utiliza tu mejor sonrisa y tu caída de ojos más irresistible para conseguir la luna.

CUELA… También con tu chico, “Anda… por favor… vamos a la disco que me gusta ¡muac!”

DANGER: No vale con tus colegas porque, aunque sea triste, pueden pensar mal de ti.

Otros "consejitos" de Ragazza: Sexo exprés
Y otros de FHM: Evalúa a tu chica


¡¡¡Qué manía con escribir nuestros guiones de vida!!! ¿¿¿Alguien les pidió consejo???? ¿¿No conoce Superpop la ASERTIVIDAD?? Para la revista, los chicos son tontos, y nosotras unas manipuladoras que no podemos pedir aquello que queremos de manera directa y sin engaños!! ¿O acaso creen que no tenemos derecho? ¡¡¡Me enferma el tema!!!


¡Pasadme los artículos que nos insultan en vuestras revistas y echaremos gasolina con nuestros comentarios!