20 de set. 2010

La sexualitat en altres cultures. Infantesa.

La sexualitat a la infantesa i a l’adolescència

"Pel que fa al tractament que donen els adults al comportament sexual de la infància i la joventut, cal primerament distingir tres tipus de societats. Així, hi haurà societats restrictives en les quals els adults prohibeixen qualsevol manifestació de la sexualitat infantil i juvenil ‑de tota manera, convé tenir present que sempre hi ha una considerable distància entre les pautes del codi moral acceptat i el comportament sexual real. Els càstigs són el recurs més utilitzat per a mantenir les restriccions, quan el comportament, malgrat les advertències en el sentit d’allò que no s'ha de fer, vulnera les normes imperants.[...]

No hi ha una frontera clara entre les societats restrictives i les semirestrictives. En totes dues persisteix una concepció negativa de l'expressió sexual entre la joventut. L'únic element per a considerar una societat com a restrictiva o semirestrictiva és l'actitud més o menys dura en els càstigs per als qui no observen les normes de comportament. És a dir, les societats semirestrictives, malgrat les prohibicions, són més suaus amb els transgressors. En aquestes societats es pot ignorar la llei sempre que es faça amb discreció. [...]

La majoria de societats estudiades, diferents a la nostra, es comporten d'una manera tolerant cap a les manifestacions sexuals durant el període d'infantesa i joventut. Per això se les denomina societats permissives.

Xiquetes i xiquets, xics i xiques, poden expressar lliurement la seua sexualitat, integrar‑la en els jocs infantils i juvenils, imitar el comportament sexual dels adults. [...]

Entre els pukapukans de Polinèsia, xics i xiques es masturben de manera lliure i oberta en públic. [...] A Tikòpia, xiquets i xiquetes s'acaricien els genitals amb les mans sense ser castigats per aquest comportament.

La majoria de les societats tolerants també permeten a xiquetes i xiquets que observen la conducta sexual dels adults i que participen en les discussions sobre qüestions sexuals. [...]

Els chewa d'Àfrica creuen que, si els xiquets no comencen prompte a exercitar‑se sexualment, mai no seran capaços de tenir fills. Així, amb l'absoluta aprovació dels pares, construeixen petites cabanes a una certa distància de l’aldea i juguen a ser marit i muller. Hi ha intercanvis periòdics de parelles fins que, ben entrada l'adolescència, contrauen matrimoni. [...]

Els joves trobiandencs poden retirar‑se a la selva, a la cabana dels solters, o a qualsevol altre lloc adequat, i donar‑s'hi a jocs sexuals prolongats amb plena aprovació dels pares. No es consuma cap matrimoni en aquesta societat sense un llarg període d'intimitat sexual en el qual són posades a prova la sinceritat de l'afecte i la compatibilitat sexual. [...]"
Rafa Xambó: Sexualitat provisional, 3i4, 1988.

2 comentaris:

maeglin ha dit...

El tema de la antropología de la sexualidad es muy interesante pero hay que ser rigurosos. Muchas veces se nos cita algunos estudios, me refiero a Malinovsky y a Mead sobre sociedades primitivas de Polinesía que viven o vivían cuando se hicieron estos estudios con una tecnología del neolítico en espacios muy reducidos y en sociedades con un nivel político de desarrollo tribal.
No es que esto sea bueno o sea malo, es que es adaptativo. Las relaciones prematrimoniales en este tipo de sociedades hacen que el matrimonio y la crianza de los hijos se haga en edades muy tempranas y esto puede ser vital para la supervivencia del grupo.
No tenemos las mismas condiciones para esto por motivos sobre todo tecnológicos, sociales y económicos. Este tipo de ejemplos son y han sido muy útiles para romper unos prejuicios culturales que se formaron por unas circunstancias muy concretas pero no son la verdad de todo la verdad.
Leed el Quijote o estudios sobre la sexualidad en el Quijote y veréis lo lejos que estaba esa época de entender la sexualidad tal y como la vivimos en una época represiva muy reciente que se jactaba de ser heredera directa de ese tiempo tan fascinante que conocemos como Siglo de Oro. Y eso que en temas como la homosexualidad, que conocían como sodomía eran terribles con condenas a muerte en la hoguera y torturas atroces. Pero curiosamente convivían con toda esa cultura fuertemente represiva elementos curiosos como el tema del travestismo y los roles de identidad de genero. Es una cosa de ver la fascinación con la que se trata el tema del mozo que se viste de chica y es visto tan guapo como una mujer. O la de la chica que se viste de caballero y aparece como gallarda y atrevida con la espada en la mano como se le suponía al varón.
Otras culturas, otros tiempos. Lo buena de la antropología es que algunas cosas que aprendemos de culturas con tecnología muy primitiva nos son útiles para entendernos a nosotros mismos.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola maeglin, disculpa per no contestar-te abans, però vaig ben atrafegada (principi de curs, nou institut...)

Tens raó en el que comentes. A més, l’antropologia ens ajuda a entendre el caràcter social i cultural de la nostra sexualitat, i crec que és molt important des-naturalitzar-la. Però clar, també els i les antropòlogues projecten la seua mirada (cultural) sobre els/les altres cultures i sempre hem de fer-nos preguntes. Són els Chewa (animats des de criatures a ser sexuals) més lliures que nosaltres? Pressuposem la igualtat entres xiquets i xiquetes? Poden triar els joves barons Keraki?

L’article que comentàvem Teresa i jo en un altre post és ben interessant
http://antropologia-online.blogspot.com/2007/10/la-transversalidad-de-gnero-contexto.html

I encara amb vida, les Verges jurades d'Albània són un exemple ben curiós de dones que decideixen viure com a hòmens:
http://www.eluniverso.com/2008/07/06/0001/1129/3963A8DD9880428584DD0A5BE0BC6EF8.html