28 de març 2010

Comentari sobre "Un conte diferent"


Anònim

Malgrat que em plouran pedres, pense que porteu el moviment feminista massa al limit, es clar que tots hem de ser identics peró penses que coses com 'va decidir ser soltera i dedicar la seua vida als estudis per tal d'arribar a ser mestra de universitat'..... no se, pense que sobren dades... que passa... una dona no pot arribar a ser mestra si es casa amb un home? no tots el homes son roïns, no em considere roi...pel que n`hi ha que lluitar es per a que eixa dona, quan arrive a la Universitat tinga el mateix sou que altre mestre varó,i tant de solterisme perque el homes som tots uns "#@~@#~@~#@"...


Hola Anònim, he estat esperant a veure si plovia però en vista que no, m’he decidit a donar-te la meua opinió sobre el que comentes (en un post, perquè és massa llarga i no em cap)

A mi el conte em sembla molt divertit i imaginatiu, i trenca alguns dels pilars bàsics del model sexual hegemònic: la parella protagonista és homosexual i els barons que hi apareixen (els nans) no se senten ofesos per no ser triats i ajuden les dones a trobar un mascle que els acomode. Introdueix també el sexe en grup, ja que Tarzan va ser concebut en una orgia multiracial. I, finalment, Mulan no té com a objectiu a la vida tenir una parella, sinó que la prioritat és la seua carrera.

Dius que ens passem de feministes, i associes el feminisme amb l’odi als hòmens. La teua associació és més que discutible, però sol utilitzar-se sovint per a desacreditar idees feministes amb les quals no s’està d’acord!!

També manifestes que hòmens i dones som idèntics i que el que hauríem de demanar és que una dona cobrara igual que un home. Això encara no passa, malauradament, però és clar que el feminisme fa aquesta demanda, i ben alt. Qualsevol persona l’hauria de fer. Però la desigualtat no s’acaba ací!!!!

Luis Bonino ho ha estudiat bé (en un altre post de Karicies faig un resum dels micromasclismes). En “Los varones hacia la paridad en lo doméstico” (2000) Bonino, explica que:

-- A l’estat Espanyol, el 50% dels barons adults que viuen amb familiars no fan res més que menjar i descansar. Solament un 3% comparteix igualitàriament las tasques.
-- Que hi haja un home a casa, augmenta el treball de les dones en 8 hores a la setmana (igual o més que un fill).
-- Quant a la cura de les criatures, els barons s’impliquen un poc més, però sobretot en activitats agradables i d’oci. En la cura de la gent gran la implicació és mínima.
-- Una de les variables més importants relacionades amb la implicació en el treball domèstic del baró són els recursos professionals i econòmics de les dones. Quan els tenen, pressionen més i negocien més la realització de les tasques. El nivell educatiu del baró hi té poc a veure.
-- En les parelles on els dos tenen treballs remunerats, els barons no participen més que quan la dona només treballa a casa; més bé són les dones les que treballen menys: es tornen més pràctiques i menys curoses. El que sol passar també és que es contracte personal remunerat.
-- Per cada hora que la dona ocupa en un treball remunerat, el baró incrementa el seu treball en la llar en 5 minuts.

Com veus, les dades són prou clares. Les dones poden cobrar igual que els hòmens, però si els barons continuen sense implicar-se en les tasques i en la cura, la jornada de les dones és doble.

Tornant al conte, no s’està dient que els hòmens siguen #@~@#~@~#@. No tindre parella estable no vol dir no tindre relacions! I el feminisme no és ni el contrari del masclisme, ni l’odi contra els hòmens. El feminisme és una denúncia de les injústicies. Les dones han treballat sempre, dins i fora de casa. Els hòmens continuen sense fer-se càrrec de la seua part de responsabilitat en la convivència i entenc perfectament, i qualsevol persona mínimament sensible ho entendria, que una dona preferesca estar sola que amb un fill-parella que no li demostra la seua estima compartint la feina de la casa.

I més que dir-nos radicals, ara el que toca és que els barons us poseu les piles i, al costat, no en contra de les feministes, puguem aconseguir de veritat la igualtat: en el treball remunerat i en el que es fa sense cobrar.

7 comentaris:

er duque _02 ha dit...

jo crec que tots el homes no som iguals...això de que uns homes ajuden mes que altres es el que amb palpat en casa de menuts, també pense que les dones segueixen infravalorades i que a un falta molt de camí per a que la societat Vea con ben ull que les dones son iguals que els omes.

Anònim ha dit...

Estic dacord, els homes en el tema de la cuina, netejar, i altres exercicis, no son molt bons, però intenten ajudar en el que puguen, o al menys alguns. Ja es hora que intercanvien les nostres deures, tal vegada la dona puja ajudar, o dar-le anima, i de esa forma dar una iniciativa, hi ha que tenir molta paciència i devoció. EL meu semblar me pare-ce molt bonic que un home cuine per a ti. una dedicació molt romàntic, per això seria altre tema. Es dir, que si el home quiere ajudar en els deures de la casa, de poder puig, altra vegada es si realment es una vag de primera.
Atte; Kalil =D

SARETAAA! ha dit...

Jo pense que amb tot això, no volem dir que odiem als homes ni molt menys,però amb tot això volem que la gent es done compte de que molts homes no ajuden en les tasques de casa, sempre el fan les dones i podrien fer un xicotet esforç. Però en fi. Encara que tots els homes no siguen iguals que ni han alguns que si que fan les tasques de casa. De totes maneres també entenc el comentari del anomin, però pensa que a tots en tenen que tractar igual i tenim que fer totes les tasques de casa per ajudar a la dona, perquè el homes penseu que això no cansa, però peque no el feu.

Dianaa! ha dit...

Ami em pareix que això del conte i tot el que es diu no es odi als homes sinó una manera de que es donen conte de que ni han injustícies i deurien ajudar mes en les llavors de casa i prestar mes atenció a les coses importants. També es veritat que no tots els homes son així però es una manera d'aconseguir que els homens que no ajuden cambien per a que no hi hagen injustícies i mes igualtat.I el conte esta molt be!!

Madlen ha dit...

Estic d'acord amb el que diu, els homes han de ajudar més en casa i no dir que planxar, cuinar, cuidar dels fills es cosa de dones per que també es la seua responsabilitat. Encara que ells treballen, les dones també ho fem i ens esforcem tots els dies, i ens agradaria que els homes encara que una mica ajuden i que no s'inventen excuses, per que ells també formen part de la parella-família i també tenen obligacions tant fora com dins de la casa, al igual que'ls fills.
Les possibilitats de créixer com a persones i com a part de la societat, han de ser les mateixes tan per a homes com per a dones, sense cap "però" per que tots som iguals i tenim tots els mateixos drets i possibilitats.
La nostra societat en el tema de la igualtat ha tingut certos avanços, però encara hi ha molt camí per arribar a la igualtat total i no em de permetre sobretot les dones que ens manipulen, em de pensar que encara que la persona que ens manipula l'estimem, i fixar-nos una mica i dir-nos a nosaltres mateixes per que tenim que aguantar aquesta manipulació, per que si una persona siga home o dona, estima de veritat al seu company o companya tendria que ajudar-lo/ajudar-la i no tractar de manipular-la.
La meua opinió es que totes les persones siguem homes, dones, nens tenim els mateixos DRETS i OBLIGACIONS tant fora com dins de casa i a vegades encara que els homes pensen que cuidar als fill, etc. Es cosa de dones no es veritat per que ells son part de la família i han de intentar posar-se al lloc de la seua conpanya per comprendre com es sent, per que no crec que a les dones els agrade estar tot el dia en casa cuinant, planxant, fragant, cuidant als fill, per que així nosaltres no tenim cap possibilitat d'avançar principalment per que no poden, i això s'ha de canviar i fer que hi haja igualtat per a tots.
Per ultim voldria dir que a mi personalment no soc molt bona en les feines de casa i mes no m'agraden res i si els homes pensen que casar-se es que la seua parella ho fassa tot, molt malament pensen, hi no m'agrada gens aquesta mentalitat.

Anònim ha dit...

El conte es un poc estúpid, ser mestra depèn exclusiu ment, de que t'agrade estudiar o no, no depèn de la parella.
Per molt conservador que siga, se admetre una derrota i aquest comentari no te crítica, m'agradaria que no féreu cas als comentaris, de vegades no tenen sentit, però, a pesar del que he dit, el comentari pot tindre sentit de un punt de vista còsmic, però per el meu no.

Mariano Ros ha dit...

Felicidades por el cuento. Creo que teneis mucha imaginación y esta muy bien utilizarla para cambiar las historias tradicionales. Además, creo que tambien la ministra de igualdad ha propuesto algo así, aunque a mucha gente le parece que no hay que cambiar nada. Yo pienso que todo se puede cambiar y que si las tradiciones son malas, pues hay que cambiarlas!!!