8 de març 2010

8 de març i sexualitat

Unes paraules d'Elena Simón (Hijas de la igualdad, herederas de injusticias, Narcea, 2008, Madrid) que ens recorden que la igualtat en la sexualitat i el plaer, encara està ben lluny:

“En cuanto a la sexualidad, las chicas se inician muy temprano y con mucho desconocimiento, casi tanto como tuvieron sus abuelas la noche de bodas. La única y enorme diferencia es que ellas han visto numerosas veces los órganos genitales masculinos y femeninos y la mecánica de acoplamiento de los mismos, así como las escenas de cama de películas y teleseries, que les muestran las posturas y unos grititos femeninos que se supone salen del mismo sexo, como si se tocara un resorte. Todo ello visto sin experiencia de vida es fácil interpretarlo como automático, como universal, como algo en lo que las personas no intervenimos con nuestra mente sexual y nuestro cuerpo sensual, simplemente ocurre a todo el mundo que 'lo haga' . El sexo y la relación sexual propiamente dicha, se figura e imagina, casi en exclusiva, como genitalidad heterosexual rápida y placentera.


Ahora se sabe que la insatisfacción sexual de la gente joven es muy alta y la de las chicas dobla a la de los chicos. Es una pena que en un tiempo en que las chicas podrían tener relaciones sexuales con bastante libertad y bastante poco control adulto, no puedan a un tiempo disfrutar de una satisfacción proveniente del conocimiento del propio cuerpo y del propio deseo. Los intercambios heterosexuales, esporádicos y continuados, están aún plagados de deseos y exigencias masculinas urgentes que exigen la penetración como casi única fuente de placer. Algunas adolescentes comentan que no se enteran, que no les gusta, que no saben lo que les gustaría, que lo hacen porque ellos insisten y amenazan con irse con otras, llamándolas estrechas.

Casi ninguna tiene 'permiso' para disfrutar de su cuerpo, de su vida, de ella misma, antes de intercambiar o de compartir con los varones de sus sueños estas maravillas propias. La mayoría de las chicas que logra obtener satisfacción en sus relaciones heterosexuales lo logra muchos años más tarde de su primera vez. Mientras tanto controlan mal sus sensaciones e identifican y expresan con dificultad sus deseos y apetencias. No se consigue definir y legitimar una sexualidad mujeril propia y no centrada en el falo como faro único del deseo y del placer compartido.

Las pocas que escapan de esa especie de pasividad son todavía calificadas como guarras, zorras, putas, etc. Las chicas que manifiestan su deseo sexual son duramente criticadas y bastante temidas por los propios varones. Ellos aún mantienen interiorizado el mandato patriarcal de tener la iniciativa y de poder convertir vírgenes en mujeres, enseñándoles los placeres de la vida. "




Imatge de Maria Alcaraz

14 comentaris:

héctor ha dit...

María!

Jo pense que el text d'Elena Simón té molta raò, tot i que pense que no tindria perquè ser així.

Les meues millors amigues, i les companyes de classe amb les que millor em porte no tenen cap problema en parlar de sexe amb mí, pot ser sigua perque simplement les escolte i no les jutge. Tampoc ho faig amb els meus amics, i al cap i a la fi, ambdos son iguals.

Héctor

Enric Carbó ha dit...

Una bona descripció de com els ho toca viure a tantes noies. Tanmateix, l'explicació d'aquestes desgràcies "Ellos aún mantienen interiorizado el mandato patriarcal de tener la iniciativa y de poder convertir vírgenes en mujeres, enseñándoles los placeres de la vida" ho trobo d'un simplisme tal, ignorant també del patiment dels nois, que amb aquestes visions maniquees dubto que es pugui abordar el tema per construir una forma de relacionar-se respectuosa, profunda i plaentera

Valentina ha dit...

Tiene mucha razón! Elena Simón.

No sabes cuanto odio que por hablar de sexo libremente, o de lo que pienses sobre él, te digan guarra!

y lo peor, que con la curiosidad que tenemos, la cantidad de información que recibimos y (en algunos casos) la libertad de poder hablar con nuestros padres sobre la sexualidad, como todavía hay tantos problemas con el sexo.

Sobretodo en el ámbito juvenil, los prejuicios que muchos tienen se crean un tipo de barrera, como si hablar de sexualidad fuese malo.
A mi parecer, se pierden muchas cosas como: experimentar cosas nuevas, descubrir zonas del cuerpo donde una simple caricia se convierte en algo que te despierta millones de sensaciones y sentimientos ajenos a ti, hasta ese momento, creo...que NO vivir todo eso con otra persona es algo que, como diría mi vecina: "es un pecado" jajaja ;)
y que muchos de jóvenes que se guian por cosas (que ven por ahí, como en la tele o que les cuentan sus amigos)osea, cosas "artificiales", me dan múcha lástima!

P.D:(no pude escribirlo en valenciano porq tengo poco tiempo...mi madre me ha castigado una semana sin internet, y me metí un ratito sin que se entere!...jajaja!!)

Saludos! ♥

Nerea ha dit...

En la meua opinió crec que Elena Simón te tota la raó, perquè sempre que es parla de sexe lliurement, si ets una xica et critiquen diguent guarra, zorra, puta i molt mes insults i per altra banda si ets un xic dons ets el millor, "a quantes ties t'has tirat"...
Això em posa molt nerviosa, perquè el que tindria que passar en un país desenvolupat com es Espanya, es que fora tot interrelacionat es a dir que a mesura que es desenvolupa Espanya com a país que es desenvolupe la societat espanyola, pero no es així, sino que es segueix el model antic en qual la dona es menys, es inferior, es "marginada" (com en el cas de la parla lliure del sexe) i l'home es molt millor.

Així que crec que deuríem fer alguna cosa al respecte per a soluciona el problema, pero el que no ho sé.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Valentina, jo t'absolc d'escriure en castellà en el nom de la mare, de la filla i de la néta... Perquè un comentari tan fantàstic s'ho val. Jo crec que ta mare t'alçava el càstic si el llegira!!

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Nerea, jo crec que escriure i dir la teua opinió és ja una acció que començarà a canviar les coses!!

Rosa Sanchis ha dit...

L'escolta és una qualitat ben bona, Hèctor, no la perdes!

Anònim ha dit...

La veritat és que és una vergonya aquesta situació. La culpa és de la societat, això està clar, tampoc seria tan difícil de millorar eixa situació, el únic que hauria de fer-se és augmentar l'educació sexual. Ací en Espanya és prou difícil, perquè una part de la societat no està massa be del cap, però es pot fer.

Michael ha dit...

en esta epoca los sentimientos de la mujer han pasado a un segundo plano y son mas bien tomadas como un objeto sexual que solo sirve oara la satisfaccion del hombre , se han vuelto otro trabajo mas del hombre , llegar, comer ,follar y ver furbol , incluso pieredn su virginidad solo por concervar a un hombre que solo busca placer , es momento de que los hombres valoremos a las mujeres y no basar las relaciones en el sexo si no en el amor

Jose A. ha dit...

Aquesta idea última de ‘Ellos aún mantienen interiorizado el mandato patriarcal de tener la iniciativa y de poder convertir vírgenes en mujeres, enseñándoles los placeres de la vida’ que molts han comentat i que qualifiquen d'antiga, jo diria que és encara més antiga del que podríem pensar, perquè després de llegir el Tirant i Les cendres del cavaller he recordat la idea d'amor que ells tenien i m'ha paregut molt semblant a aquella època, i ja fa cinc-cents anys...

Per això voldria destacar l'endarreriment de la nostra societat, perquè ha passat molt de temps i encara continuem com a l'època de Joanot, pareix com si aquests cinc-cents anys hagen passat sense ‘pena ni gloria’ en la vida sexual de les persones(més concretament la de les dones).

Carles i Lluís ha dit...

És veritat que a l'adolescència hi ha insatisfacció adolescent. No veiem bé hi haja un prejudici sexual: Al text s'imaginen que el sexe es una relació heterosexual ràpida i plaentera. No tenen en compte els altres tipus de relacions. El sexe també pot ser homosexual. A més, cal comentar que l'antelació de fer-ho abans trau que el fet de que les xiques estiguen insatisfetes quan ho fan pot ser causa de que la gent jove es guia pel que tenen a mà, les pel·lícules porn estereotipades.

Anònim ha dit...

Hola Maria:
El text d'Elena Simón ens ha paregut molt interessant. Ja que diu el que realment passa a la nostra societat. Pensem que les xiques tenen el mateix dret que els xics a gaudir amb tota la seua plenitud dels plaers del sexe. Això és una de les moltes batalles que ha de combatre el feminisme contra el seu màxim enemic: El masclisme ultra conservador tradicional. Per què a les altures que estem encara s'utilitza un llenguatge discriminatori contra del dones? (com per exemple ‘això es collonut’ o això és un conyàs’) Per que encara continua apareixent en els telediaris que una dona ha sigut maltractada pel seu marit? Per que en moltes famílies encara no es repartixen les despeses de la llar? Per tant no solament hem de ser feministes un huit de març, sinó hem de ser feministes durant tota la nostra vida.
Sharon i Miquel T.

Loly ha dit...

En primer lloc m'agradaria dir que estic a favor d'aquest dia perquè la situació de la dona des de fa molts anys al món del treball ha sigut molt roí, i encara que haja canviat la situació, encara ens queda un llarg camí per a millorar moltíssim més. En canvi, si volem tant de feminisme i aquest és per a igualar tant als homes com a les dones... Per que no hi ha dia del home treballador? Podríem contestar així que si ho haguera ja no faríem una igualació entre ambos sexes, per això hi hauria d'haver més bé ‘dia de la persona’ i cap dels dos per separat...

Referint-nos al tema del que el text en parla, és veritat que ara rebem molta més informació que les nostres iaies per exemple podrien rebre i que per això el tenim més fàcil. A més podem recórrer a mètodes anticonceptius i a centres de salut on gratuïtament ens expliquen tot i ens ensenyen el que no entenem...No obstant, pense que com en la majoria de coses d'aquesta vida, tenim que avançar molt més... El culpables? podríem dir que no som nosaltres per què des de sempre ens han ensenyat així però si de veres volem ser millors i fer tot açò millor, si que som els culpables perquè per què no hem aconseguit encara canviar? És un llarg procés però si tant volem aconseguir-ho nosaltres som els que havem de posar de la nostra part independentment del que vejam a casa ens hagen ensenyat o vist. Som responsables de la nostra vida i dels nostre futur...

Un beset María!

12 de març de 2010 9:24

Almudena ha dit...

El dia de la dona és un dia molt comentat en la actualitat i al que hem decidit donar-li una gran importància. Pense que no tindria que ser tan específic eixe dia , ja que la societat en què vivim busca una igualtat a tots els àmbits i amb aquesta celebració sols aconseguirem la nostra inferioritat. És que no som importants la resta de dies de l'any? Està clar que sí, per això no puc comprendre la necessitat aquesta de manifestar una igualtat de la que encara no disposem i que, tal volta en un futur més o menys llunyà.

Del text diré que és molt dur i reflexa molt bé la situació en què ens troben, que tenim que reprimir els nostres desitjos sexuals per por a que ens diguen els demés.