16 de gen. 2010

Filomena, una niña especial

¿Conocéis a Filo? Lleva unos meses en el margen del blog pero nadie le hacía caso. Es una historia de verdad, de una niña de verdad, como tantas...

Filo tenía 10 años y le intrigaban muchísimo los niños: cómo se movían, con que juguetes se divertían... Ella se aburría con las muñecas, pero siempre le regalaban alguna. Las tenía colgadas en la pared de su habitación. A su madre le había parecido una buena idea, ya que la niña no las utilizaba para jugar. A Filo la que más le gustaba era la muñeca legionaria; de esas tenía tres: un hermano que estaba haciendo el servicio militar le trajo una y desde entonces, cada vez que otro hermano se iba a la mili, al ver que la única muñeca que le gustaba a Filo era la legionaria, le traía otra. Así llegó a tener cuatro, su pequeña colección. No jugaba con ellas, pero le encantaba observar cómo esas muñecas iban vestidas de chicos, como sus hermanos. Le encantaba la ropa de chico. Filo odiaba las faldas que la obligaban a mantener las piernas cerradas para que no se le viera nada, y además le limitaban la movilidad. ¡No!, ella se sentía libre con pantalones; con ellos podía correr, saltar y despatarrarse a sus anchas. Era feliz jugando a vaqueros y a Tarzán, y lo que no podía soportar era jugar a mamás y papás; de hecho nunca jugó. Filo quería ser un niño porque todo lo que le decían que era propio de niñas no le gustaba, ¡que aburrimiento! Entendía que lo único que la diferenciaba de los niños era la pilila y por eso un día decidió construirse una.

Entró en el baño y se encerró, cogió el rollo de papel higiénico por un extremo y fue enrollándolo hasta hacer un cilindro de un diámetro que le pareció suficiente, se abrió de piernas y se lo coloco entre los labios vaginales. Se subió las bragas y se puso el pantalón. Salió del baño y caminó por la casa experimentando la sensación de llevar algo entre las piernas, ¡le encantó! Filo sabía que no le podía contar aquello a nadie, porque le caería una bronca tremenda y desaparecerían los rollos de papel del baño; sin embargo, a ella no le parecía nada malo lo que hacía.

No os he contado que a Filo, aunque le hubiera gustado ser un chico, le molestaba mucho que la confundieran con uno, que le dijeran guapo, o, ¡que niño más mono!, ¿dónde está tu mama rey?, etc. Constantemente la confundían con un niño porque Filo llevaba el pelo corto y vestía pantalones. Un día se colocó su pilila (bueno, según se le estropeaban se iba haciendo más) y se echó a la calle a jugar con la idea de que no se llamaría Filo, sino José. Ese día solo jugó con niños, a los que se presentaba bajo su nuevo nombre: Hola, soy José ¿puedo jugar con vosotros? Nadie le recriminaba nada e hizo nuevas amistades. Un día se encontró en el parque con un compañero de clase. Éste, todo contento, se acercó a saludarla:

-¡Hola Filo!
-¿Filo? Yo me llamo José.
-No, tú eres Filo, vamos juntos a clase.
-No, te has confundido, no te conozco, pero si quieres jugamos.
-¡Vale! -dijo el niño desconcertado.

Al día siguiente, cuando Filo encontró a su compañero en clase, éste le contó alucinado que había estado jugando con un niño que se llamaba José y que era igual que ella. Filo puso cara de incrédula, pero por dentro estaba que se meaba de la risa. ¡Lo había conseguido!, era Filo y José. ¡Guauu! se había reído de todo y de todos. Cuando le preguntaban si era chico o chica contestaba lo que se le antojaba, según le viniera mejor. Pasó de estar en una situación desfavorable a una favorable. Ahora era ella la que decidía.

Pasaron los años y Filo se fue olvidando de estos juegos simplemente porque se inventaba otros. Siempre fue una niñ@ especial.

Irma Navarro

32 comentaris:

Anna Sanchis ha dit...

Molt interessant, m'he quedat amb ganes de més.Per a quan el proper capítol?

Conichiwa ha dit...

[i]por pot travestirse y tot el q vulga pero en aquesta societat aquo no esta bn vist pero de totes maneres als q no les agrade q una persona es travisca q se j... y q ho respete [/i]

John ha dit...

Em pareix bastant curios la forma d'actuar d'aquesta xiqueta amb que es massa intrigant, per la curiositat que te per saber com respondria la gent quan no fora xica si no un xic amb pilila i tot...
Damunt li agrada ver como confon a la gente i es riu de tothom.

Dianaa! ha dit...

esta molt interessant!! ami m'ha agradat pro no he entès molt be que vol aconseguir ella amb això si riures dels demés per a quan ells discriminen o perquè no sabia molt be el que volia i li agradava tot dels xics...però fins i tot es nota que ella te molt valor perquè siga com siga per a fer el que fa ella de dir que era un xic sense importar-li res el que els xiquets diguen o se creuen ni ha que ser molt valenta...!!

kalil ha dit...

La xiqueta deu de valorar-se a si mateixa, i el seus pares deurien parlar con ella sobre el asunte, clarament pot ser una xiqueta i usar pantalons. lo que te ella es falta de personalitat.

M.T.S ha dit...

El que diu esta xiqueta és cert, les faldilles són molt incómodes, no dic que no m'agraden, però quan portes una has d'estar vigilant de com asseure't, la posició de les cames, etc.
Em pareix una mica estrany el que fa amb el paper de vàter, però si a ella li agrada...
La veritat a mi tampoc m'agraden les nines i també són una mica avorrides, perquè sempre és el mateix, jo crec que els joguets com els cotxes, camions, etc. Deurien ser tant per nois com per a noies i no classificar els joguets, aquestos per a nois i aquestos altres per a les noies, això també es una mica discriminatori, es el que jo pense.

Rosa Mª Solano Fernández ha dit...

Cuántas veces queremos ser lo que no somos, y sentir lo que siente el otro.Este relato está muy bien por un momento recuerdas todos los momentos de travestismo que has tenido sobre todo en la infancia.
Rosa, he visto que vendrás a Córdoba con la Cátedra Leonor de Guzmán, seguro que nos encontramos.

Princesa Revolucionaria. ha dit...

Aquesta història ja la coneixia.
I pel que respecta a la pregunta de la gent.. Segons la meua opinio Filo amb aço vols demostrar que cadascú és qui vol ser.. És així?

Un beset!

irma ha dit...

Para mi Filo no intenta burlarse de nadie, es ella la que está presionada porque se supone que le tienen que gustar las muñecas y las cosas propias de niñas, pero no es así, de manera que se inventa y hace realidad un mundo paralelo donde sentirse cómoda y poder jugar como a ella le apetece, independientemente de que sean juegos de chico o chica. Se siente muy feliz cuando lo consigue.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Anna, el proper capítol estic esperant-lo des de fa mesos. IRMA!!!! quan seguiràs???

Hola Sara, està bé que et parega interessant encara que no l'entengues. Això demostra interés i respecte.
Hola Coni, m'alegra que t'hages animat a comentar al bloc. I tens raó, la societat encara està poc avançada però nosaltres també són societat i ens sembla bé, no?

Hola John, crec que Irma t'haurà resolt els dubtes. Filo no té res d'intrigant. Al contrari: és molt normal,com diu Rosa, voler-se transvestir, i tots ho hem fet d'alguna manera.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Diana, m'alegre que connectes amb la valentia de Filo, perquè tu també ets molt valenta!

Aquestos anònims que no entenen res. Jo tampoc entenc per què no poseu el nom. Us fa vergonya?

Hola Kalil, jo crec que Filo té molta personalitat, i és molt llesta, i molt valenta. La vida és més fàcil si segueixes tot el que et marquen (i no parlem solament de pantalons). Però si te n'ixes de la ratlla, la gent et critica. No t'ha passat mai?

Rosa Sanchis ha dit...

Hola M.T.S, com sempre unes reflexions interessantíssimes amagades darrere d'unes inicials. Ja saps que tots i totes tenim escalons que pujar. Tu estàs ja molt amunt així que ànims!!!

Hola luffy, extrany és el nom que t'has posat per a comentar al bloc!!!

Hola Rosa, nos veremos en tu ciudad!!!

Rosa Sanchis ha dit...

Princesa, cadascú és qui vol ser, però tots i totes podem posar-los-ho més fàcil a les persones que volen ser distintes o podem complicar-los la vida. Crec que es tracta de veure la diversitat, d'apreciar-la, de cuidar-la i de mimar-la. Perquè ompli la vida de colors.

irma ha dit...

Pienso seguir con la saga Filomena pero como todo necesita su tiempo... me encanta que Filo cree debate! gracias!

Cristian ha dit...

Quan les històries s'apropen a nosaltres perquè coneixem algú o perquè hem viscut una situació pareguda, ens captiven amb rapidessa. Perquè Filo té molts noms, hi ha milers de Filos al món, afortunadament, que encara lluiten per defendre la expressió de la seua pròpia llibertat i fer les coses que els agrada i que sentixen. Aquestes históries també servixen per a d'altres Filos, que estan encara amagats, que tenen por de sentir diferent als altres, però que un dia alcen la veu, i fan de la seua vida el seu propi camí, que encara que s'allunye dels demés, és igualment digne a tots ells. Perquè per trobar la felicitat moltes vegades cal eixir-se del camí, i amb les xafades,fer el teu propi. Aquesta història dóna veu a eixes Filos, que encara amaguen els joguets,s'endinsen a l'armari i tanquen els ulls.
Per cert, jo de menut, amb 6 o 7 anys, m'encantava vestir-me amb roba de la meua tia,i posar-me les seues coses. I em divertia. De fet, he fet obres de teatre on de vegades feia papers de xica, i en absolut em penedisc. És boníssim posar-nos all lloc dels demés, i descobrir experiències noves.
Em sume a la petició, per favor, continua, Irma.
Petons, Maria

Mariano Ros ha dit...

Me apunto a pedir que siga Filomena. Es muy divertida. Además, mi esposa se llamaba Filo. También vuelvo a felicitar a Cristian.

Carla ha dit...

Pense que Filo vol aprofitar les ventajes de ser xic i de ser xica, com Kalil pense que la xiqueta li falta autoestima, no fa falta cambiar de identitat per a ser com vols.

De totes maneres, en quant tinga mes edat li va a ser mes complicat ‘travestir-se’.

Z.b.m ha dit...

HOLA PREOFESORA
ES
A mi el que ha fet aquesta xiqueta per una part em pareix molt mala idea per que ella podria haver segut una xiqueta i portar pantalons i jugar amb els xics
però per l'altra part em pareix bona idea perquè ha fet el que volia,a les hores ha fet el que volia fer i el que volia ser.
ha pogut ser una xiqueta ¡i un xiquet al mateix temps.

Ruth ha dit...

Aquest text me pareix molt interessant, lo que no entenc molt bé es perquè li agrada parèixer un xiquet però després li fa ràbia que li diguen xicot... Alo millor tenia curiositat per saber les coses que li agraden als xics però lo de posar-se un penis de paper igual es per la edat, per descobrir coses noves, perquè li da curiositat posar-se coses que ella no té.

daniela ha dit...

Jo crec que Filo és una xiqueta rara, perquè no entenc que aconseguix dient que
s'anomena José i després diu que es Filo. Peró me pareix un comentari a la vegada graciós i rar. També m'agradaria saber que diu la seua família del que esta fent Filo. Si jo fora s'ha mare en sorprendria molt.

s ha dit...

Es interessant.Me ha sorprendre molt de aquesta xiqueta de que no l'agrada fer les coses que fa les xiquetes.

Alba ha dit...

La historia es molt interessant.Per la forma que a tingut de actuar no li importa el que pensen els demes, si es vist de xic o de xica i lagraden mes els jocs de xiquets i portar pantalons. Pero no le entes molt, amb que vol aconseguir fent-se pasar per dues persones.. espere seguir llegint la continuaçio es molt interesant.

Cristian ha dit...

Irma, encantado de conocerte. Un beso, y ánimo, que nos has enganchado a todos con Filo.

Mireia ha dit...

Aquest text em pareix molt interessant i graciós, encara que es molt poc creïble ja que es molt difícil que una xiqueta es pose un pene de paper i de sobte es convertisca en un xic, per a ser un xic tens que tindre mes coses a part del pene. lo que no entén es perquè es vol riure dels altres si no l'han fet res, no entén la finalitat del text.

Carla ha dit...

Aquest començament de la historia de Filomina m'ha agradat molt, però encara no he entès molt bé el que vol fer de veritat o el que vol aconseguir. En cara que si la xica així es l'única forma d'estar contenta tenint dues personalitats dons que el faja. De veres que tinc moltes ganes de poder seguir llegint la historia en aquest tauler.

Nerea ha dit...

La veritat es que no he entès be el que vol aconseguir Filo amb això que fa, perquè no entenc perquè te que fer això, perquè el que dona a entendre des de el meu punt de vista, es que es vol riure dels demés i crec que si fora al reves, es a dir que si Filo es posara en el lloc del seu amic, no li faria ninguna gracia això, perquè encara que per a ella siga un joc normal, es una mentida.
Així que, valoraria el text ni positiva ni negativament, perquè no puc donar una resposta clara, ja que aquest comportament encara que siga una xiqueta de deu anys no l'entenc.

amigos ha dit...

a nosaltres ens pareix be que li agrade jugar amb xics, que faça les coses de xics ,vestir de xic.... cada persona pot fer el que li agrade per que es lliure de fer-ho i que ningú li critique

Javier ha dit...

Aquesta historia me pareix molt interessant. Jo estic d'acord amb Filomena, si l'agrada transvestir-se, que el faça. Ell/a es el/la que decidís el que volguera ser. Ningú la obliga ni la castiga per això. El problema es que ser tan xicoteta trau el problema de que no el diu a ningú, i en veritat te que dir-lo: ‘‘No soc Filo, soc Jose’’, però a tot el mon.
Això no es d'ara. Durant tota la vida humana, sempre hi hagueren persones que no estén còmodes amb el seu sexe i han canviat de genere. I la societat, dona igual ara que fa 200 anys, que dins de 100 anys; la societat el va seguir veient com alguna cosa antinatural i roí.

Valentina ha dit...

que bonit es ser Niñ@! i tindre la imaginació de Filo...
jo vaig tindre molts joguets ‘de xics’, i no és res rar!! ...
que divertida l'historia de Filo... pots cambiar de sexe quan vulgues, jejeje :)

Abel ha dit...

No se molt be que vol aconseguir dient mentires perquè no aconsegueix res

Vanesa.C. ha dit...

Jo no he entenc molt bé l'historia però si Filomena vol vestir-se de xic que el faça perquè cadascú es lliure de fer el que vulga amb el seu cos i si la confonien amb un xic i entenc perfectament que no se l'haa contat a ningú per si de cas se le burlaven per ser una xica i al mateix temps un xic perquè li agradaba fer les coses de xiquets

Vanessaa ha dit...

A mi aquest text ma impressionat bastant però si a la xica li agrada transvestir-se o vol ser un xic que siga així. Per que si ella es sent millor així li doi tot el meu a pollo.