La píndola de l'endemà es pot comprar a les farmàcies des de hui, dilluns 28 de setembre, sense recepta mèdica i per un poc menys de 19 euros. La poden adquirir majors i menors d'edat.
Malgrat les pressions d'alguns col·legis farmacèutics per imposar protocols que en limiten la venda, el medicament és de lliure dispensació. El Ministeri de Sanitat ha elaborat diversos fullets informatius que el farmacèutic o la farmacèutica facilitarà a qui compre el medicament. En la nota de premsa del gabinet governamental apareix que es vendrà a les usuàries. Jo em pregunte: No el dispensaran als usuaris, si són els xics els que van a comprar-la?
La major part de països europeus (França, Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica, Grècia, Portugal, Suècia, Suïssa, etc.) ja dispensen la postcoital.
La major part de països europeus (França, Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica, Grècia, Portugal, Suècia, Suïssa, etc.) ja dispensen la postcoital.
Com sempre, veus moralistes s’hi han alçat en contra. Però no serà en aquest bloc on es done cobertura a les seues idees. Simplement volem recordar, i criticar, l’adultisme que porta a pensar que les usuàries de la postcoital són sobretot adolescents, i que aquestes són unes fresques que tots els mesos passaran per la farmàcia a comprar-se la pastilla. Només diré que aquest anticonceptiu no és usat només per adolescents, sinó també per joves i per dones més grans. I que ells, els xics, també en són part i problema!!!
Continua pendent, i no em canse de dir-ho, una educació sexual que desplace del centre de la diana el coit i desmunte la jerarquització de les pràctiques sexuals; i falta també un treball que responsabilitze els xics i lleve a les xiques l’etiqueta de fresques (per irresponsables, i per sexuals, -imperdonable que els agrade el sexe!) i les ajude a negociar l’ús del preservatiu amb les seues parelles. En molts casos, el preservatiu no es fa servir, i elles no l’imposen, per por a fer-los enfadar, per por a perdre’ls, o per complir el manament de gènere segons el qual les dones han de tindre cura i sacrificar-se per les seues parelles, també en la sexualitat.
Moltes veus s'alcen també en contra de la dispensació d'un medicament sense recepta (o el que és el mateix: sense la intervenció d’un metge o metgessa). Però a mi em sembla molt bé. Ja va sent hora que les persones ens fem càrrec de la nostra salut, i comencem a veure l’ús dels anticonceptius com una manera de cuidar-nos i de cuidar de les parelles, ocasionals o duradores. No conec altra manera de responsabilitzar-se de la pròpia vida que practicant la responsabilitat, i no deixant aquesta en mans d'una moral que intenta impregnar les pràctiques mèdiques i establir què és bo o què és dolent per a les persones.
Moltes veus s'alcen també en contra de la dispensació d'un medicament sense recepta (o el que és el mateix: sense la intervenció d’un metge o metgessa). Però a mi em sembla molt bé. Ja va sent hora que les persones ens fem càrrec de la nostra salut, i comencem a veure l’ús dels anticonceptius com una manera de cuidar-nos i de cuidar de les parelles, ocasionals o duradores. No conec altra manera de responsabilitzar-se de la pròpia vida que practicant la responsabilitat, i no deixant aquesta en mans d'una moral que intenta impregnar les pràctiques mèdiques i establir què és bo o què és dolent per a les persones.