17 de març 2009

Nòvies a la carta! Boicot a FHM!!!



La revista FHM (gener, 2005) dóna als xics uns quants consells per avaluar a la seua xica a final d'any:

Evalúa a tu chica

Vigílala, rellena las casillas de nuestro calendario y echa cuentas. Ha llegado el test FHM para examinar novias. Al final de año, igual nos lo agradeces.

Cuadro de la chica buena:



  • Cocinar para ti (algo rico que incluya al menos tres ingredientes, nada de huevos cocidos o bocata de chóped. La berza penaliza)
  • Invitarte a cenar (no la marques si llega tarde al restaurante, pone morros si pides más vino o se queja por la cuenta)
  • Acceder al sexo anal (sí, porque millones de gays en todo el mundo no pueden estar equivocados)
  • Mamártela (no vale si se lo pides por favor, pone cara de asco o la mira como a un préstamo hipotecario, con dudas)
  • Aceptar tu opinión (que no entiendas de bolsos ni de maquillajes no te excluye de expresarte e incluso tener razón)
  • Animarte a beber / Vestirse de putón / Ver porno contigo / Escuchar pacientemente / Comprarte un regalo / Conducirte a casa cuando estás muy pedo / Dejarte elegir el DVD / Dejarte dinero para llegar a fin de mes, etc.
Cuadro de la chica mala
  • Rechazar planes sensuales (cualquier propuesta que incluye esposas, fusta o potro merece su aprobación, ¿o acaso no te quiere?
  • Quejarse de que está gorda (para que le vuelvas a decir que para nada, y te calles que si fuera una foca se lo estaría contando a otro)
  • Marujear (como si fuera una portera. Te recuerda a su madre y con una cotilla en la familia ya es bastante)
  • Darte la chapa sobre cosas que te la sudan (ni siquiera tus ronquidos la persuaden, ¿es sorda o lerda?
  • Acusarte de que no la escuchas (¿acaso ha dicho algo interesante en los últimos años? Piensa.
  • Echarte la bulla porque llegas borracho / Ir de marcha con las amigas / Animarte a que reclames / Nombrar a su ex / Ponerse bragazas / Tardar 45’ en prepararse / Dejar sus bragas tiradas / Hacer un dramón eterno, etc.
Charla después de rellenar el test


  • El tono: conciliador pero autoritario. Deja claro que tu eres el jefe, pero muéstrate dialogante y escucha (si es breve) su punto de vista. Hazle ver que está equivocada, que la razón y los datos te asisten y que simplemente lo haces por el bien de los dos. Eso le gustará.
  • El discurso: Como el resultado no es satisfactorio, puedes soltar un par de tacos y frases del tipo “la estás cagando” para hacer que se sienta culpable y cargar sobre sus espaldas la responsabilidad de una posible ruptura. Dile que podrías tomar otras medidas, como llegar todos los días pedo, mear fuera de la taza o meterte en la cama con los calcetines sudados.
  • Precaución: En el balance provisional conviene mostrarse severo en el análisis y aumentar considerablemente el nivel de exigencia, sobre todo en aquellos apartados relacionados con el terreno sexual. Siempre es mejor pasarse que quedarse corto.
  • Mejorando: cualquier chica con ganas de salvar su relación ya habría entendido que cuatro trabajos orales y dos anales al mes son sólo un mínimo francamente mejorable. Expuesto el problema al que os enfrentáis, debería ser ella la que “por el bien de los dos” se ofreciera a pagarlo todo, llevarte a los partidos, montar un trío con su amiga, aplicarse en las tareas del hogar. Querer es poder. ¿O no?
Què et semblen els consells? Com és el model de xic que es desprén d'aquest test? Com ha de ser la xica? És una broma? Un poc pesada, no?

Competir, controlar i patir. Sexualitat i rendiment



La sexualitat atlètica (d’athlón, que vol dir lluita) i la pressió pel rendiment apareixen sovint en els titulars de les revistes per a adults i en els diaris. En el periòdic El Mundo, hi trobem dos articles tallats pel mateix patró on la sexualitat és demostració de força, de virilitat, de potència sexual i de competitivitat.

El Macho italiano
Silvio Berlusconi. Proezas sexuales de todo un setentón.

No será verdad, como dice, que dedica tres horas diarias a hacer el amor, pero sí es cierta su increíble capacidad para coquetear con guapas mujeres y ser un entregado marido y un padre modélico.
“Duermo tres horas al día y dedico otras tres a hacer el amor” se jactaba en octubre pasado, haciendo gala de una prodigiosa vitalidad.
(El Mundo. 21 de febrer de 2009)
Cayetano y Fran Rivera. Matadores en la plaza y en el amor.
Matadores en el ruedo y en la cama
Es difícil resistirse a los encantos de Cayetano y Fran. Las últimas en caer en sus redes han sido Eva González y Elisabeth Reyes. ¿Cuál de los dos diestros liderará el escalafón amatorio?
(El Mundo. 21 de febrer de 2009)
El polític italià ha protagonitzat també un escàndol amb el seu comentari sobre els casos de violació que s’havien produït darrerament a Roma i a Guidonia. Berlusconi va anunciar que augmentaria el nombre de soldats perquè patrullaren les principals ciutats, però que no seria tampoc una solució definitiva perquè “Hauríem de tindre tants soldats al carrer com dones belles i crec que no ho aconseguiríem mai” (25-1-09)
S’han de prendre les dones aquest comentari com una galanteria?
Quina imatge dóna dels hòmens aquest comentari? Tal vegada que no es poden controlar davant d’una dona guapa? I els titulars anteriors?
Uf!, les exigències cap als xics són també enormes davant de la sexualitat. José Maria Bedoya explica molt bé què ha de pensar un home de debò i què és comportar-se “com un home”:
  • Les necessitats sexuals i l’òrgan sexual de l’home són simples.
  • El desig sexual de les dones és subtil i difús, i el seu òrgan sexual, complicat.
  • Els hòmens sempre volen sexe. La majoria estan disposats per a tot el sexe que puguen aconseguir.
  • Els hòmens han d’ensenyar i dirigir la seua parella en la sexualitat.
  • Satisfer la parella i a ells mateixos és responsabilitat de l’home.
  • La proesa sexual és més important que l’experimentació o el joc.
  • Les proeses sexuals s’han de demostrar contínuament i han de ser reconegudes per la parella.
  • Les dones prefereixen el coit a altres pràctiques.
  • Qualsevol acte sexual realment bo i normal ha d’acabar en el coit.
  • Qualsevol contacte físic estimulant per part de la parella és interpretat com una invitació al coit.
Molts xics s’enfaden quan llegeixen aquestes afirmacions perquè no s’hi senten en absolut identificats. Alguns s’enfaden amb el feminisme perquè pensen que dóna una visió exagerada o deformada de la realitat i ataquen el missatger en lloc d’anar a l’arrel del problema. I l’arrel és que el sistema heteropatriarcal situa el valor d’un home en el seu rendiment sexual i aquest es mesura amb la potència sexual. És un concepte de virilitat on no hi ha lloc per a l’emoció, la comunicació, l’experimentació amb el propi cos i el deixar-se dur.
Tanmateix, hi ha hòmens que es deixen i a qui agrada sentir-se desitjats, que volen que l’altra persona els faça l’amor i no estan examinant-se contínuament amb l’espasa de l’exigència penjant damunt el seu cap.
Per desgràcia, aquests hòmens acostumen a parlar quan se senten atacats per les xiques i no davant dels comentaris masclistes d’altres xics. Per què passa això? Ens hem acostumat a rebre dels iguals?
El masclisme és una fina capa que ens impregna i que moltes vegades no som capaços de veure. Però la tria és vostra: deixar-se dur o tenir-la sempre dura?

El cine i la primera vegada (4)



En l’anterior article sobre la Primera Vegada (coital i heterosexual), ens havíem quedat en una sessió de cinema de Ciència Ficció, de Cine Gore i de Cine Romàntic.

Començarem per la Ciència-Ficció (seguint i adaptant els sexòlegs S. Sáez i S. Frago).

Segons la consideració general, el coit (inclosa la primera vagada) és una pràctica molt plaent, podríem dir que la més plaent. És cert això? Doncs, com tot en aquesta vida, per a algunes persones sí i per a altres no. I hi ha diferències entre els xics i les xiques? Doncs sí, unes quantes. Algunes d’aquestes diferències són fàcils d’explicar i altres, un poc més complicades. Anirem per les primeres.

Quan parlem de zones erògenes, ens referim a parts del cos que tenen moltes terminacions nervioses (usant la terminologia científica: una gran quantitat de corpuscles de Krause-Finger). Doncs el que ocorre és que els hòmens tenen aquesta major quantitat en el penis, concretament en el gland, i les dones en el gland del clítoris, no dins de la vagina. La sensibilitat d’aquesta seria comparable a la de la base del penis o a l’escrot. Podria un home orgasmar si solament se li acaronaren els testicles? Segurament alguns sí, però en general, no. De la mateixa manera, si les dones arriben a l’orgasme amb la penetració (les enquestes parlen de menys del 30%) serà per la fricció al clítoris, amb el cos de la parella o amb estimulació digital.

Esperar, per tant, que la primera vegada, o la segona, o la que faça cent, siguen les experiències més plaents, és com pensar que es pot viure el món futurista d’una pel·lícula de Ciència Ficció.

Hem dit que hi havia causes més fàcils d’explicar, però no hem parlat de les difícils. Ho deixarem per a un altre post perquè el tema s’ho mereix. Només un tast per anar obrint boca: Si el plaer depèn de les terminacions nervioses i els xics tenen tants corpuscles de Krause-Finger a l’anus com les xiques a la vagina, per què no és la penetració anal (de xiques a xics, s’entén) una pràctica tan corrent en les relacions heterosexuals com ho és la penetració coital?

Tornant a la pel·lícula Gore que veiem en la primera vegada, també la biologia ens tranquil·litza una mica i ens ho aclareix. El trencament de l’himen no provoca ni un riu de sang ni un dolor insuportable. En aproximadament tres de cada deu xiques, el trencament d’aquest provoca un xicotet sagnat, però el dolor que puga provocar la penetració no es deriva d’això sinó de la contracció dels músculs vaginals. L’himen és una espècie de teleta que es troba a l’entrada de la vagina. La funció d’aquest sembla ser la de protegir la vagina de gèrmens nocius. Podríem dir que és com una bragueta natural. En arribar a la pubertat, la flora vaginal agafa el relleu de protegir la vagina, i el cos, en conseqüència, ja no es preocupa per mantenir o regenerar l’himen. Per això aquest, amb el temps, es debilita i tendeix a trencar-se, amb penetració (tampons, dits, joguets, penis...) o sense. Tanmateix a moltes xiques se’ls trenca en la infantesa o durant l’adolescència amb qualsevol moviment una miqueta brusc. I també hi ha el cas d'hímens molt elàstics que no es trenquen amb la penetració.

Clar, les cultures que associen el manteniment de l’himen amb la puresa d’una dona, i exigeixen la prova de sang, parteixen d’un enorme error i provoquen també molt de patiment.

I ja per acabar, pel que fa al dolor que provoca en les xiques, les causes poden ser diverses. En primer lloc, pot ser una qüestió de falta d’excitació. Quan una xica està excitada, les glàndules Bartolines (situades a l’entrada de la vagina) comencen a segregar un liquidet lubricant, i també l’excitació provoca que la vagina es dilate una mica. Quan les pors (al dolor, a l’embaràs, al que pensarà el xic...), les preocupacions (creurà que sóc una fàcil, em deixarà quan ho fem...), les expectatives de pel·lícula romàntica (serà el moment més bonic de la meua vida, serà fantàstic, com a les pel·lícules...), les pressions (en realitat no m’abellia però ho he fet per ell, perquè l’estime molt...) etc., quan totes aquestes coses que acabem de dir tenen més protagonisme que escoltar el propi desig, les bartolines en posen en vaga i la química dels cossos no funciona.

En segon lloc, convindria que ens plantejàrem si no estem anant massa de pressa i ignorant el que el cos ens està dient. Perquè el cos parla! I quan la vagina es contrau durant la penetració, el cos està contant-nos que hi ha alguna cosa que no marxa, que no podem tractar-lo, ni a ell ni a la vagina, com una fortalesa que cal abatre sinó com una part més de la persona que s’ha de mimar i cuidar si volem que s’òbriga i ens regale moments plaents. I tal vegada el que ens demana són els dits, perquè troba que un penis és massa gran, o potser només vol carícies.

Ja sabem que el model social ens porta a creure que la penetració ha de ser el millor, i que no s’ha d’escoltar el dolor perquè la vagina és tan elàstica que hi cap una criatura. Però una cosa són les pressions i els models, i una altra som nosaltres, les persones, úniques i diverses en els nostres desitjos i plaers. El problema no és, doncs, en quin moment viurem aquesta primera vegada “màgica i inoblidable” o amb qui. La vertadera tria està entre entre el desig i l’obligació, entre la creativitat i la imitació, entre escoltar-nos amb estima i atenció o estar cecs i sords al que ens diuen els nostres cossos.
(Si vols llegir l'article de la Primera Vegada complet)

2 de març 2009

Identitats transgressores (I Vesprada Diversa)


Mikel Missé i Marina Collell, de la Guerrilla Travolaka, ens han visitat aquest dimarts 24 de febrer de 2009 per parlar-nos de transsexualitat i de lesbianisme. Els remorejos quan entren al saló d’actes són tan potents com el soroll d’un avesper: Qui és el travolo, ell o ella? Està operat? Però si es guapo i tot!

Al llarg de tres setmanes l’alumnat de Taller i de Projecte ha estat treballant el tema i un grupet de voluntaris en fan la presentació. Amb molta vergonya, però també moltes ganes, expliquen què és la transsexualitat i les discriminacions que pateixen les persones que volen decidir amb quin sexe se les ha de tractar.

“Per què et sents home?” pregunta algú de la sala a Mikel. “No em sent ni home ni dona. Vull viure com a home, en masculí, perquè només hi ha dues caselles on em puc situar” respon ell. És el sistema binari heteropatriarcal, explique a classe. Si ets un home, ocuparàs una posició superior en la jerarquia, hauràs de ser masculí i t’agradaran les dones. Si ets una dona, hauràs de ser femenina i t’agradaran els hòmens.

Podem triar on situar-nos? La resposta és no!

I què passa si no encaixem en les quadrícules? Que et farem encaixar a base d’insults! Ho has entés, friki?

Per què ens sentim hòmens o dones? Gran pregunta!

Per què acceptem que ens tracten amb el sexe que ens assignaren només nàixer després de l’observació dels genitals?

A classe els he fet la pregunta a algunes alumnes: “Per què et sents dona?”. Una xica em contesta que perquè li agrada pentinar-se els cabells, posar-se sabates de taló, pintar-se i anar amb roba femenina. “Aleshores...”, conteste jo, “si a un xic li agrada fer totes aquestes coses que tu dius, ja és una xica?

Què els passa als xics a qui agrada fer coses de xiques? I a les xiques que fan coses de xics? Els passa que els insulten, que els diuen maricó o masclot, que els miren malament, que els discriminen... i moltes vegades això ocorre en la nostra presència i sense que hi actuem.

A la xarrada del matí un alumne va comentar pel corredor que no li interessava perquè ell no era maricó. Segurament no ho era però, per contra, al seu voltant hi ha gent de tots els colors i el seu propi desig no serà tampoc el mateix al llarg de la vida. Les identitats no són quadrícules on encaixem a la perfecció, sinó etiquetes que ens pengem o que ens pengen i que massa vegades serveixen per a amagar els propis desitjos diversos i diferents dels de qualsevol altra persona. Per això, la xarrada que Mikel i Marina ens van regalar no tenia com a intenció fer propaganda de l’homosexualitat o de la transsexualitat, sinó una defensa de la diversitat i una crida a la responsabilitat de tots per convertir o crear al nostre voltant espais segurs perquè hi càpiguen tots els desitjos.

Perquè ni l’homosexualitat ni la transsexualitat són malalties, però en canvi l’homofòbia i la transfòbia sí.

imatge