Sexo express. Boicot a Ragazza!!!

Preparant materials per a un curs, m'he trobat amb aquest article de la revista Ragazza (núm. 176, juny 04). Es diu SEXO EXPRESS. Pretén aconsellar les xiques, però està als antípodes d'una bona educació afectivosexual.


Practicar el sexo rápido o “aquí te pillo, aquí te mato” resulta excitante, pero, ¿te has parado a pensar en las ventajas e inconvenientes del ya llamado “quickie”. Toma nota.

VENTAJAS
. AUMENTA TU AUTOESTIMA: No hay nada como sentirse descaradamente irresistible por un chico que no conoces de nada. Te sientes segura, imparable, la reina del universo…
· ES MÁS EXCITANTE: porque… ¡tienes mucho por descubrir y muy poco tiempo para hacerlo! Y claro, el empeño de ambos por dar lo mejor de cada uno ¡se multiplica por cuatro!
· TE SIENTES MÁS LIBRE: Es la ocasión perfecta para dar rienda suelta a tus fantasías más íntimas y hacer aquello que con alguien que te conoce bien no harías. Total, quizás no le vuelvas a ver. Así que… ¡a por todas!
· TE EVITA SORPRESAS: Vamos, que si lo que parece un todoterreno sexual, en realidad se comporta como un Seat Panda, no lo descubres cuando ya es demasiado tarde…
· CONOCES MUNDO: Es lo que tiene el sexo rápido… Que te permite practicarlo con cualquiera y en cualquier lugar sin necesidad de más florituras. ¡Y chicos hay muchos!

INCONVENIENTES
· NO HAY MARCHA ATRÁS: En diez minutos habrás pasado del saludo al sexo, y luego, si te he visto no me acuerdo. Ten claro lo que va a pasar si luego no te quieres arrepentir.
· ES UN POCO FRÍO: Está completamente contraindicado en aquellas chicas deseosas de romanticismo; tan rápido empieza, tan rápido acaba. Si buscas mimos, olvídate del sexo rápido, no hay tiempo para arrumacos.
· PUEDES PASARLO MAL…: Quizás te resulte la experiencia más excitante de toda tu vida y quieras volverle a ver, lo cual es poco probable… Mejor ¡disfruta y no te pilles!
· …O QUE RESULTE UN FRACASO: Como sólo disponéis de unos minutos, corres el riesgo de que él se centre sólo en su persona y no se preocupe de que tú también disfrutes. Uff!
· ÉS INCÓMODO: Las prisas, a veces no entienden de comodidades. Un baño, un coche, unas escaleras… Más que un encuentro sexual, puede parecerse a un show circense.

Silvia Murias

De què depén l’autoestima femenina, segons l’article? Per què les ganes de donar el millor de cadascú són majors amb un desconegut? I amb la parella, si no et sents lliure amb qui coneixes, quin coi de relació tens? I si el tot-terreny resulta ser un Panda, ja no es pot tirar enrere? No és possible la negociació en la sexualitat exprés? El que no és el coit són floritures? (sempre amb la mateixa cançoneta!)
Els xics sempre volen sexe? Són egoistes i pensen només en el seu plaer? Les xiques són totes unes romàntiques que es pengen del primer que passa?

Quina visió dels xics dóna l’article? I de les xiques? I de la sexualitat?

imatge de l'article

Les tres Ces de la sexualitat. La primera vegada (3)

(En castellano)

El meu alumnat diu, molt encertadament, que la comunicació és fonamental per a les relacions sexuals, i aquesta és una veritat com un temple; però de vegades, massa vegades, no és tant senzill de fer com de dir. Què pot fer que una xica no diga el que li abelleix? Què provoca que un xic estiga angoixat perquè no pot mantenir l’erecció tot el temps que voldria?

De vegades és la falta d’informació; altres són les expectatives contradictòries; i sobretot i per damunt de tot són les exigències per voler seguir models aliens perquè pensem que això és el normal i així és com s’ha actuar. En els consultoris sexològics especialitzats en atendre les preguntes i els dubtes de la gent jove, cada vegada són més les qüestions dels xics que truquen angoixats per problemes de disfunció erèctil, que no és altra cosa que una ansietat d’execució provocada per autoexigències que paralitzen. En el consultori de l’Institut Asturià de la Joventut “Sexo sin duda”, un xic escrivia:

“Buenas. Bueno, verán las razones por las que escribo son varias. Voy a empezar: Soy virgen, pero llevo unos meses saliendo con una chica... una chica que no lo es. Tengo X años y ella X, y aún no lo hemos hecho porque no me siento preparado. Bueno, últimamente estoy hecho lío, a veces creo que sí podría hacerlo y otras no me veo capaz. Buff... es que tengo muchísimo miedo a que ella no disfrute. Me horroriza pensar que acabe corriéndome antes de tiempo. No sé, el hecho de que ella no sea virgen me hace suponer que si nos acostamos ella estará acostumbrada a algo más que a una novatada... no sé si me explico... Vamos, que mis preguntas aquí son dos: a) ¿Cómo puedo saber si estoy preparado? b) ¿Cómo hacer para no decepcionarla la primera vez?”

La primera pregunta que em ve al teclat en llegir-lo és: Què el preocupa més, la xica o ell mateix? Ella o la seua pròpia imatge? Que ella gaudesca o fracassar com a amant?

La sexòloga Montse Calvo té una definició molt bona d’un bon amant: aquella persona disposada a aprendre sense manipulació. Segons això, no és qui ja sap perquè té molta “tècnica” o “habilitats” sinó qui vol aprendre sense exigències manipuladores.

I què podria ajudar aquest xic a deixar de costat les seues angoixes?

Sense dubte, i com hem començat comentant al principi les tres Ces: la comunicació, la confiança i el coneixement (adapte i amplie les recomanacions dels sexòlegs S. Sáez i S. Frago)

La Comunicació comporta no donar per suposat que l’altre/a ha de saber o conèixer el que ens abelleix o el que ens agrada; ni pressuposar que el que voldrà serà tal o tal altra pràctica; ni tampoc esperar que ens endevinen els desitjos. La màgia en el llit, quan la hi ha, la posem nosaltres amb la nostra creativitat i fantasia, no esperant que l’altra persona siga el mag o la maga que descobresca el que el nostre cos vol en cada moment (com si, a més, volguérem sempre el mateix!).

La Confiança suposa trobar en la parella la suficient intimitat per a poder expressar els temors, les pors, els desitjos... sense sentir-se qüestionat com a persona. Els xics que no volen controlar la situació, i que confessen sense embuts que no en tenen ni idea i que tenen pors, haurien de poder expressar aquestes inseguretats amb la confiança de sentir-se igualment valorats com a barons. I les xiques, haurien de poder expressar els seus desitjos sense la por a veure qüestionada la seua honradesa o el temor a ser qualificades de “guarres”.

Finalment, el Coneixement comporta preocupar-se per la pròpia educació sexual i no donar per fet que això de la sexualitat és una tècnica que un pot aprendre mirant pel·lícules pornogràfiques o sentint-se envaït per l’amor romàntic tradicional. La realitat és que ni ensenyen aquestes pel·lis, ni ensenyen les fletxes de Cupido clavades al cor. Ensenya el treball personal i una bona educació afectivosexual que partesca del respecte a la pròpia sensibilitat al marge de models, d’exigències i de tècniques.

(Il·lustració: Irma Navarro, Tot per amor?)

Expectatives. La primera vegada (2)

(en castellano)
Com podem saber de la sexualitat si no coneixem el nostre propi cos?

Aquesta pregunta que apareix en un dels vostres comentaris és ben interessant, no solament perquè ens fa mirar dins i interrogar-nos, sinó perquè porta implícita una resposta: la persona que sap del plaer que pot donar-se, que és capaç d’escoltar el propi cos, de sentir-lo i de mimar-lo, té moltes més possibilitats de compartir-lo satisfactòriament. Contràriament, és molt més complicat sintonitzar amb altres cossos sense la cura, l’estima i el coneixement del propi cos eròtic.


I com es fa això de conèixer-se? On hi ha els cursos per aprendre sexualitat i erotisme? És el mateix?


La sexòloga Montse Calvo diferencia entre Erotisme i Sexe atlètic. El primer és un joc, un aprenentatge divertit de nosaltres i de les altres persones; pel contrari, el segon, amb l’adjectiu atlètic (del grec athón, que vol dir lluita), és una demostració, una exhibició de tècnica, que pretenem dominar per imitació d’uns models marcats per exigències.

Tornem a la Primera Vegada i analitzem el model que des de totes les instàncies se’ns pretén injectar directament en vena. Ja hem comentat que el Model Sexual Hegemònic en la nostra societat diferencia entre el preescalfament i la Pràctica en majúscules. Aquesta primera vegada és heterosual (discrimina les pràctiques homosexuals) i sexista (la rellevància i la consideració social de la virginitat és distinta per a xics i xiques; per tant, la regla de la inversió no funciona, així que desconfiem!)

Però, a més, la primera vegada coital desplega una sèrie d’expectatives ben curioses. Els sexòlegs Silverio Sáez i Santiago Frago comenten de manera molt divertida que amb aquesta pràctica esperem assistir a una pel·li de Ciència-Ficció i a una de Cine Negre. I jo afegiria que també a un Drama Romàntic.

Segons els autors, les expectatives de Ciència-Ficció suposen creure, i per tant esperar, que el coit siga una activitat molt plaent; de fet, que siga la més plaent. I con que són actors de pel·lícula, encara que no hi haja un aprenentatge previ, el xic controlarà la situació sense dubtar, gràcies a la naturalesa, que és sàvia (o això es pensa il·lusòriament), confiant en la intuïció o en quatre trucs apresos d'alguna pel·lícula porno. Per la seua banda, la xica no s’haurà de mostrar massa activa, no siga cosa que es pense que és una experimentada, ni molt menys tractarà de controlar la situació.

Pel que fa a les expectatives de Cine Negre, que jo diria més de Cine Gore Cavalleresc (m’acabe d’inventar el gènere), s’espera que el primer coit siga dolorós i sagnant perquè, per poder penetrar la fortalesa, cal esquinçar l’inexpugnable himen, que es rendirà inundant-nos de sang. A més d’això, i per si no fóra prou, al cavaller se li pressuposa valentia i gens de por, i a la dama, un canvi sense retorn ja que, una vegada perduda, la virginitat no es recuperarà mai més.

(Il·lustració: Núria Maestro)

Coitocentrisme. La primera vegada (1)

(en castellano)

Quan parlem de la primera vegada, quasi tot el món pensa que és el primer coit. Per exemple, quan en una enquesta es pregunta A quina edat tingueres la primera relació sexual? hom pensa en la primera relació coital. Aquesta associació entre primera vegada i primer coit no és gens simple, sinó que té unes conseqüències prou importants per a la vida afectiva i sexual de les persones. Pensar això significa diferenciar entre pràctiques sexuals de primera (la penetració) i pràctiques sexuals de tercera (carícies, abraçades, etc., és a dir, els anomenats preliminars) i significa també marcar la diferència entre el sexe madur i l’immadur. El petting, que és el terme anglés que serveix per a designar totes les pràctiques sexuals tret del coit, es considera una pràctica menor que un realitza només perquè no pot accedir a la pràctica estrella. Utilitzant un símil automobilístic, seria com si a Fernando Alonso li donaren a triar entre un Ferrari i un Ford Fiesta, i es quedara amb el segon.

La segona de les conseqüències d'aquesta diferenciació comporta també una jerarquia: la primera vegada és heterosexual, per tant, les persones homosexuals i les pràctiques homosexuals són de tercera categoria, com a poc, i per a algunes persones amb idees antediluvianes, degradants o perverses. Quina és la primera vegada homosexual?

Però la cosa no es queda tampoc ací. Sobre el primer coit heterosexual es pensa que és una pràctica enormement rellevant per a les persones, especialment si aquestes són del sexe femení. De sobres coneixem que les xiques continuen estant educades per a viure la sexualitat amb l’embolcall de l’amor romàntic, de manera que sobre l’esperada primera vegada començaran a desplegar-se tota una sèrie d’expectatives, de mites i de pors. I moltes, moltíssimes preguntes:

• Ho has de fer quan estigues preparada! I com se sap quan està una preparada? Hi ha cap rellotge interior que es pose a sonar i a avisar que ja ha arribat l’hora
• Ho has de fer quan estigues enamorada! Només es pot tindre sexe amb amor? No poden les xiques fer-ho simplement per plaer? Són dolentes si ho fan?
• Ho has de fer quan confies en el xic i el conegues de veritat! Quan es coneix realment una persona? Als tres mesos? Als tres anys?
• Ho has de fer quan estigues segura que el xic no et deixarà després! Com es pot diferenciar entre els que menteixen per a aconseguir i els que són sincers sobre les seues intencions? És veritat això que diuen que els xics no són de fiar perquè tots busquen el mateix?
• Ho has de fer quan tu vulgues, així controlaràs el seu interés! Les xiques s’han de fer de valdre utilitzant el sexe com a instrument? Els xics perden l’interés quan les xiques són “fàcils”?
• Ho has de fer perquè si no et deixarà! Els xics sempre volen sexe? Abandonen les xiques si aquestes no els donen la ració que necessiten? Estan els xics molt necessitats sexualment?

Uf, quantes preguntes! I que difícil contestar a totes. T’animes a fer-ho?

(Il·lustació: Anna Ruiz, Què tinc ací baix?)

octubre (Abril no és un mes 1)

(en castellano)

Abril no és un mes, millor dit, no és solament un mes, és el meu nom. Però aquest mes ha sigut el nom més pronunciat en tot l’institut, perquè l’altre dia vaig contar a classe el que les xiques no haurien de dir, i menys de fer!

No va ser així perquè sí, de sobte o sense venir a tomb. Fou la de Biologia qui tragué el tema: li agradaven aquestes qüestions. L’any anterior també va ser professora meua i ja en vam parlar; malgrat les queixes dels companys –ningú de ciències ens havia fet mai llegir cap llibre–, ella sempre ens obligava a triar-ne un, i els temes solien ser la sexualitat, l’educació afectiva, la manera de ser dels xics i de les xiques, etc.

-No sou distints –deia–, us eduquen de manera diferent en funció del que teniu entre les cames. En realitat, els genitals vénen de les mateixes cèl·lules mare: el clítoris equival al penis; els ovaris, als testicles; l’úter, a la pròstata; l’escrot, a la vulva, etc. Les hormones fan la seua feina i converteixen els teixits en una cosa o en una altra, però la família i la societat rematen la feina: us col·loquen un nom, una roba, unes arracades, unes joguines..., us animen a adquirir uns valors i unes actituds determinats o us en reprimeixen d’altres.

Mentre molts dels meus companys badallaven, a mi m’agradava sentir-la parlar, i probablement fou per això que, quan ella va llançar l’ham, jo me’l vaig empassar. Un parell de xiques de la classe, i alguns xics, quedaren bocabadats:

-Que fort! Has sentit el que ha dit? –va xiuxiuejar una companya a la que tenia al costat. I afegí, sense que poguera sentir la resposta de l’altra:–Jo no ho he fet mai. Tu tampoc, veritat?

En aquell moment, una agulla xicoteta se’m va clavar sense fer-me mal. Una setmana després, al pati, se m’aproparen dues xiques de l’altre quart i em preguntaren si era veritat que em masturbava; una suor freda em va pujar per l’espinada i, aleshores, l’agulla es tornà ganivet.

Així comença la novel·la Abril no és un mes. 

Què passaria si una xica a la teua classe diguera que es masturba? I si ho diu un xic? Es masturben les xiques? Ho fan tant com els xics? Com es veu que una persona es masturbe tenint parella?