15 d’oct. 2009

¡Toda la vida ha sido así!


¿Te has preguntado alguna vez lo que significa dar como argumento para justificar una posición que toda la vida ha sido así?

Tal vez, si ha sido así en toda “tu” vida es porque ha habido gente con poder que se ha dedicado a dar manguerazos de agua fría a quienes no cumplían sus normas, y al final han conseguido que lxs que no habían tomado parte en la elaboración de estas reglas se las creyeran y las adoptaran como suyas.

Por suerte, no estamos en una jaula y podemos elegir (o deberíamos poder elegir). ¿Quieres ser un mono encerrado y repetir las consignas que otrxs inventan para ti? ¿Te parece justo usar incluso la violencia para que otras personas cumplan esas normas? ¿O prefieres pensar por ti mismx?

6 comentaris:

Joan ha dit...

Ostres quin blog!!! I quins temes!!! I a on són tractats (a l'ensenyament)!!!!! Bé!!!!!!!. Ara no tinc temps i he dit un bé emfàtic i acrític, amb grata sorpresa del que he vist i llegit molt pel damunt. Tornaré, crec que el que aquí s'esmenta encara és un terrible oblit, en general, de l'educació. Us poso a favorits i fins aviat.
Una salutació.

Joan ha dit...

Vet aquí una possibilitat d'interpretació que acaba en preguntes. Els científics frustren allò tan valuós pels micos: satisfer la gana i el plaer del seu plat preferit. Un plaer, per altra banda, que, possiblement els micos haguessin regulat per sí mateixos. Potser algú d'ells s'hagués passat: un tall d'indigestió dur de suportar, haguessin tingut. Ningú d'ells vol ser frustrat: senten amb violència el tall vers el seu objecte de desig saludable. Què és el que volen visceralment els micos: ser agressius, violents vers els seus o no ser frustrats en allò que tant valoren? Potser la violència denota un molt alt grau de frustració en aquesta la tan meravellosa societat nostra? Entre nosaltres, micos, però no tant, la cosa es complica: tenim una necessitat d'estima impressionant.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Joan, benvingut al bloc!!
I molt encertada la teua interpretació de la historieta dels micos. També jo crec en la capacitat de les persones d'autoregular-se en els plaers, encara que hi haja qui pense que si ens donaren total llibertat (també sexual) no ens controlaríem. I què dir de la violència! una eixida a les frustracions apresa. Llegint-me l'altre dia "Resolución de conflictos y aprendizaje emocional" de Genoveva Sastre y Monte Moreno, em vaig anotar aquesta frase d'Ashley Montagu “Ningún ser humano ha nacido nunca con impulsos agresivos u hostiles y ninguno se hace agresivo y hostil sin aprenderlo”.
Pel que fa a la necessitat d'afecte, és veritat que ens complica la vida, però és tan motivadora l'estima! Quin motor més potent si el sabem conduir...

Anònim ha dit...

El fet de poder triar i fer-ho és ser lliure i ser persona.

La qüestió és que moltes persones vivim sense "pensar", admetem com a bons els plantejaments del poder econòmic i social. O ens deixem dur, perquè no volem, no ens interessa, calfar-nos el cap ¿Com es canvia això?

Rosa Sanchis ha dit...

Viure sense pensar sempre és una temptació, fins i tot per als que portem les ulleres critiques permanentment ajustades al nas. A la nostra comunitat, al nostre país, a la nostra cultura, ser crític és una excepció que ens converteix quasi en uns marginats i, qui hauria de ser líder positiu, esdevé el friki de la classe o el de la sala de professors. I a ningú li agrada ser el marginat.

Què podem fer? Seguir donant veu als frikis, posant paraules a les seues idees i situant el creixement personal en el centre de l’educació. L’altre dia vaig fer un cercle xicotet a la pissarra. Aquest rogle corresponia a qui pensa que l’homosexualitat era una malaltia i que abans mort que gai. Després vaig fer un rogle un poquet més gran, que corresponia a una persona que pensava que l’homosexualitat era normal però que no havien d’adoptar. Després vaig anar fent rogles cada vegada més grans: de qui pensava que l’homosexualitat era una opció sexual correcta sempre que no ho mostraren en públic; de qui pensava que cada persona era lliure d’estimar a qui volguera i de mostrar-ho quan volguera, etc. L’últim dels cercles era una persona que no solament acceptava i respectava sinó que feia sentir la seua veu per defensar la llibertat de totes les persones a viure una vida pròpia.

L’objectiu és ampliar el propi cercle, un poquet cada vegada.
Al final de curs et contaré si els cercles xicotets s’han fet més grans o, pel contrari, s’han convertit en cagadetes de mosca.

RedaKent ha dit...

Segons posa en el vídeo, quan algun vol progressar i la majoria no vol, no es pot fer, encara que no sapiguem perquè. En el vídeo posen de eixemple uns micos que tenen que intentar agarrar unes bananes per a poder menjar-se-les i als que no pujen els tiren aigua freda per a que intenten pujar. Eixe seria el pensament raonable i allò que tots haurien de fer, però com que no volen que els banyen, fan que quan algú vol pujar li peguen una pallissa per a que no puga tornar a fer-ho.
En la època actual, en moltes ocasions si algú vol fer alguna cossa diferent al que pensen els demés, en la majoria dels casos no ho farà sense que la majoria vulga per a no sentir-se rebutjat o apartat del grup.
Jo crec que el món té que prosperar i no quedar-se estancat perquè no seria bó per a nosaltres i teniem que prendre decisions encara que als demés no les agrade i totes les coses que prenem tenen que tindre una raó o un perquè i no fer-les perquè sí.