29 d’oct. 2009

Amor a peu de pàgina



(en castellano)

Dos-cents dotze i dos-cents tretze

[...] Dues notes a peu de pàgina s’havien enamorat. Com que vivien en pàgines encarades –la 212 i la 213–, eren felices a la llibreria, sense cap altre contratemps que alguna mà fullejadora d’un possible comprador. Però un estudiant s’endugué el llibre i començaren a passar estones separades. Un dia l’estudiant en subratllà una i l’altra es va enfadar: «No m’agrada que et pintes», digué, i tingueren una baralla. Feia ja una setmana que no es parlaven quan l’estudiant deixà obert el llibre entre les dues pàgines per anar a comprar tabac i fou atropellat per un cotxe. El pare del xicot volgué conservar per sempre la seua habitació tal com ell l’havia deixada: la cadira un poc separada de la taula, el cendrer ple de puntes de cigarret, el llibre obert entre les pàgines 212 i 213...
Josep V. Marqués, Amors impossibles, Tres i Quatre

(imatge agafada d'ací)

15 comentaris:

La profe ha dit...

Imagina la baralla que tenen les dues notes a peu de pàgina i escriu-la en un comentari (en estil directe)

La profe ha dit...

Imagina un altre final per a la història.

Bárbara ha dit...

quins records...

Rosa Sanchis ha dit...

ha ha... encara recorde algunes de les vostres històries...

Lidia ha dit...

- No m'agrada que et pintes
- Per què no? què no t'agrada?
sí, per això, perquè si m'agrada a mi,a altres també.
- Aleshores jo faig el que vull, perquè m'agrada anar guapa.
- Aleshores no estaré amb tu.

Mique T. ha dit...

Hola Maria, deixe el meu comentari/activitat sobre el dialeg de les dues notes a peu de pàgina. Bé doncs, açi va:
-No m'agrada que et pintes.-va dir 212
-A vore estimat. Jo no m'he pintat, ha sigut l'home que ens llig!
-Em dona el mateix qui haja sigut! no m'agrada i punt.-replicà 212.
-No m'importa el que tu penses, jo aniré com vull, sóc jo qui mana en el meu cos, no tu. A més, em queda molt bé, em fa més jove; per tant, si no t'agrada, t'aguantes!

Héctor ha dit...

-No m'agrada que et pintes -digué-
-No sigues estúpid, no he sigut jo, i si ho haguera fet... què?
-Ei! Ei!, tranquilitza't, que a soles he dit la primera part de l'oració, deixa'm terminar. No m'agrada que et pintes de groc fosfi, que et queda molt roí.
-Ams... val, però, t'ho torne a dir: NO HE SIGUT JO!!

La profe ha dit...

Hola Lídia,
gelosia, xantatge, pressió, desig de control... Mals ingredients per a una parella, no?

Hola Miquel,
ja ho parlàrem a classe. Jove és sinònim de guapa?

Hola Sara,
la teua solució és més dialogada... Molt interessants les dues versions del que significa l'estima.

Hola Hèctor,
el que semblava desig de control, se soluciona finalment aclarint el que es volia dir... Per què destaques tant que la que es pinta no ho fa ella?

Ahneta ha dit...

- No m'agrada que et pintes!
- Per què?
- Perquè vas per els carrers provocant, sempre tan destacada y coqueta. Això no pot ser!
- Però tu de què vas xaval? Què te has cregut amo del meu cos?
- No carinyo, però tinc por de perdre-te.
- Acostumat. Perquè es mi manera de ser i sempre he sigut així. A més, no se el perquè vas a tenir por si saps perfectament que jo t'estime a soles a tu, o es que ja no confies en la nostra relació?
- Deija'm, saps que de vegades em comport com un estúpid. No se que faria jo sense tu. Es que hui he tingut un dia malalt i ho he pagat amb tu. Em perdones?
- Clar, pero això no es escusa.

Fí.

Amanda ha dit...

- No m'agrada que et pintes - va dir la pàgina 212-
- Per què?
- Per què així totes les pàgines es fixaran en tu...
- I? Si estic amb tu és perquè et vull, no sé perquè ara de cop i volta et dóna per desconfiar de mi...
- Tens raó, i a més estàs guapísima, bo, la veritat és que sempre ho estàs...
- Va calla, no sigues romancer!
- És la veritat! Ay la meua xiqueta, com la vull!
- I jo vida, però no vull més atacs de gelosia eh..
- T'ho promet. I a veure si al nostre amo se li ocorre pintar-me a mi i així estic igual de bonic que tu.
- Doncs clar, com vas a estar si no?

Marta ha dit...

-No m'agrada que et pintes.

-Per que?

-No ho se em fa por que una altra es fixe en tu i et canses de mi.

-Bé si estic amb tu és per alguna cosa no? No desconfies de mi .

-Es que et veig tan bonica i em pose gelosa.

-Bé doncs hauríem d'acabar amb la gelosia, amb ella no es va a cap part.

-Tens rao. Perdonam.

-Val però o em tornes a fer aquestes coses, has d'acceptar-me com sóc.

marta ha dit...

maria en la darrera frase on posa o es no!! :)

La profe ha dit...

Hola Ahneta,
Vas provocant,tinc por de perdre't, no sé què faria sense tu... són arguments típics que conviden a anar-se'n corrent.

I ella reivindica la seua manera de ser i el fa reflexionar amb preguntes. I no li val que el xic haja tingut un mal dia.

És fàcil ser tan assertiva?

La profe ha dit...

Hola Amanda,
reivindiques la confiança, i això està molt bé. I aqueix final tan igualitari!!! M'encanta.

La profe ha dit...

Hola Marta,
les dues pàgines continuen sent femenines i això està bé perquè ens resistim a convertir qualsevol relació de parella en una relació hetero.
I qüestiones la gelosia. Bon punt.