19 de set. 2009

Hòmens "de veritat"

Una perla publicitària de Burguer King (2006) perquè els xics no obliden com és un home "de veritat"


I aquesta, de cervesa:



I aquesta altra joia, de sabó Axe (2007)

6 comentaris:

Jorge Fuentes ha dit...

¡Horror!. Los vídeos me recuerdan algunas escenas de una película de Vicente Minnelli, "Tea and Sympathy". Al prota le enseñan a caminar como un hombre. Me gusta tu blog.

Rosa Sanchis ha dit...

Gracias Jorge, y bienvenido al blog. La verdad es que son anuncios que muestran una imagen de hombre muy estereotipada. En el tercero, además, con el añadido de lo que se supone que quieren las mujeres (aunque ninguna de ellas aplauda ante las proposiciones matrimoniales del chico).
La semana pasada escuché un anuncio radiofónico sobre un energizante (¿) en el cual un varón se lamentaba de no poder “cumplir” con su mujer hasta que probó el producto anunciado. En otra variante del mismo brebaje, le decía a ella que se “preparara”, pues había tomado el producto y ello prometía un inusitado vigor sexual. Por supuesto, ella aplaudía entusiasmada porque para este tipo de sexualidad, el sexo y el placer pilotan alrededor del pene y de su erección, como si se tratara de un faro al que se le corta o se le da electricidad (con viagras o pócimas mágicas), independiente de la relación, de las expectativas, de los miedos… que en ella habiten.

B. ha dit...

I jo pense, per què se li dóna tantíssima importància a açò. Ahir mateix en Física o Química també es tractà aquest tema. Es podia veure con Fer intentava paréixer un "home", però que a cas no ho és?
Pense que encara hui en dia es té un concente d' "home" que no toca, és a dir, maltractar a la teua dóna i deixar clar que ets tu qui porta els pantalons a ta casa no és ser un home, per a mi açò és un animal sense pensaments racionals.
Anar fardant d'una mide impressionant del teu penis no et fa més home, et fa més ingenu i ignorant...

Ai... Quantes coses hem de fer canviar encara...

un beset Maria :)
Com sempre, un plaer passar pel teu blog!

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Bàrbara, efectivament la masculinitat tradicional o hegemònica se sustenta en mesures i heroïcitats estúpides. Donar la talla, el rendiment, la demostració de força amb violència... És una llàstima tanta energia perduda per demostrar que un és un home. Posada en altres llocs, aquesta força ens faria molt més feliços a tots i a totes!!

PD: Encara no he vist Física o Química aquesta temporada! A veure si m'hi pose!! Alguna novetat?

B. ha dit...

Mariaaaaa he tardat molt en contestar-te, ho sé! Supose que ja l'hauràs vist.
Hi ha prou novetats...

Drogues, disciplina? (no se jo si fer un test de drogues a l'institut és disciplina o què és, perquè fóra de l'institut cadascú pot fer el que vullga), malalties, embarassos...

Rosa Sanchis ha dit...

Drogues, càncer de testicles, embaràs adolescent, dubtes matrimonials, relacions professor-alumna sublimades a través de l'art, hòmens infidels, fills gais a l'armari... Física o química se supera. La sort que tinc és que m'ho passe bé mirant-la. Per sort també, la crítica se m'activa igualment i les alarmes no paren de pitar per la forma que tenen de tractar les drogues i l'embaràs adolescent. Serà tema d'un altre post. Benvinguda de nou, Bàrbara, que ara ja només et veig alguna vegada pels corredors de l'institut i et llegesc al bloc.