7 de juny 2009

Por eso no tienes novio. El cuerpo (2)



El curt "Por eso no tienes novio" d'Alejandro Lozano (Mèxic, 2005) forma part de la campanya de Dove Per una belleza real (2004). L'objectiu és mostrar el bombardeig d'imatges que pateixen les xiquetes i que afecten la seua autoestima.

Continua de: ¡Tanta bici para eso! (El cuerpo 1)

(en castellano)

Jo em vestesc com vull! Diuen sovint les persones adolescents. Llibertat! Una gran paraula. Deia Nietzsche que la finalitat de l’educació és posar en el món persones més lliures. Però la llibertat no és un concepte estàtic, sinó que augmenta o disminueix segons com actuem. De vegades els majors pensem que la joventut és més lliure: “Si jo hagués tinguts les oportunitats, la informació... que vosaltres teniu ara!”. Però no és tan fàcil la cosa: la informació s’ha de convertir en coneixement, i la llibertat s’ha de guanyar cada dia.
La màxima de la modernitat és “Fes-te a tu mateix”. Per això el nostre cos s’ha convertit en un producte social sobre el qual fer un treball, que no sempre és voluntari. Les noves tecnologies del cos (productes d’estètica, gimnasos, dietes, viagres, operacions d’estètica...) han esdevingut agents culturals que faciliten la normativització del cos per a adequar-se als estàndards. Sònia Reverter apunta que les noves tecnologies són discursos dominants de la identitat de gènere que regulen, controlen i vigilen, i exigeixen, a més, una considerable inversió de temps, diners i energia.


Efectivament, hem ampliat el territori del jovent facilitant-los la vida (major llibertat d’horaris, benestar material, capricis...), però hem de donar-los sobretot els mitjans intel·lectuals, afectius i relacionals perquè puguen exercir la seua llibertat amb responsabilitat i ser ells mateixos. Els models actuals de bellesa generen ansietat i inseguretat però responen als temps que vivim. La concepció moderna del cos mostra la ruptura entre la natura i la cultura, entre “ser un cos” i “tenir un cos”. Tenim un cos i per això som un projecte que reflecteix una identitat individual. Però en aquesta dicotomia natura/cultura, a les dones el sistema sexe-gènere ens ha situat en la primera part, juntament amb altres trets (objecte, emoció, subjectivitat...), i als barons, en la segona (subjecte, raó, objectivitat...). Les xiques han estat educades per a agradar, sense posar l’èmfasi en l’aspecte saludable de l’autocura. Les converses entre dones en els gimnasos són les calories que es perden practicant determinat esport, i no la importància de l’exercici per a la salut o simplement la diversió o el plaer que proporciona l’esport.

Als xics, la tímida entrada en el món de la moda i de la cosmètica està també objectualitzant-los. Tanmateix, la preocupació per l’estètica es considera “femenina” o pròpia dels homosexuals. A més, n’hi ha molts comportaments de risc que són definits com a masculins. Per exemple, en els esports es menysprea el dolor i les lesions, i s’incita els barons a sacrificar els propis cossos per a guanyar. La masculinitat tradicional no estimula actituds d’autocura en els barons i en l’edat adulta és la dona qui s’encarrega de la cura de les criatures i dels hòmens malalts. Un home de debò sap que ho és perquè no és una dona, i perquè és més fort que aquestes, tant físicament com emocional. La masculinitat tradicional ensenya els barons a no comportar-se com les dones, si no volen ser ridiculitzats o criticats, a no demanar ajuda, a arriscar-se sense mesurar-ne les conseqüències...

Diu Reverter que hem convertit el cos en un parc temàtic fet de somnis aliens i estandaritzats, en carn retallada i amassada al gust d’un paradigma: el del llop patriarcal disfressat de xai a la moda. Les xiques han de seguir sent les seductores Barbies (amb carrera) i els xics, els forts Gladiadors (sense la ESO però amb un bon treball). Tanmateix, eixir d’ací és prou més complicat que criticar l’aparent superficialitat dels “musculets” o de les "nines” perquè amb aquestes valoracions, els superficials som nosaltres. A l’actualitat, noves i poderoses instàncies (la medicina, la publicitat...) han substituït al discurs religiós en la tasca de conformar cossos i vides i no és gens fàcil qüestionar els nous models que se’ns ofereixen amb el parany de poder-los triar lliurement. Vivim immersos en una època en què la imatge és més important que mai, però en general no ens preocupem o no sabem com ensenyar la joventut a analitzar-la amb sentit crític.

La meua proposta, abans de donar lliçons, és començar per dues coses faciletes que podem fer nosaltres, les persones grans:
1. Que les dones no parlem de dietes, ni de calories, ni de com engreixa aquest menjar, ni de mira quin mixelí té aquella... Que tampoc no ocultem l’edat, o parlem de les arrugues...
2. Que els hòmens esborren del seu vocabulari la terminologia guerrera per a parlar dels esports (El Barça humilia el Madrid; Nadal claudica davant de Federer...), i que deixen de qualificar a un àrbitre, entrenador, jugador... com a maricó o "nenaza".

11 comentaris:

Bárbara ha dit...

La veritat és que vivim a una societat que ens mareja cada dia sobre com hem de ser, a què hem d'arribar, com hem de vestir...
Encara que vullgam ser lliures, vivim a una societat que ens pressiona per ser i seguir els cànons que estan establerts.
El video és impressionant. Gràcies a persones així es porten a cap tantes malalties com l'anorèxia o la bulimia. Malalties que la gent veu com una tonteria i que realment maten a moltíssimes persones sobretot, adolescents.
Pense que hauriem de tindre més cura de com parlem i actuem. Aquestes coses tenen més imprtància del que pensem i podem ferir i fer molt de mal a algunes persones, que no tingan tan clar que cadascú és com és, que pot fer allò que vullga, que pot anar amb cotxe, bici o avió als llocs...
Cadascú és com és i ens hem de respectar. Si tots forem iguals, el món seria un avorriment.

un beset
(:

Rosa Sanchis ha dit...

Gràcies, Bàrbara, els teus comentaris sempre són fantàstics. Ah, i gràcies també per la foto de les sabates japoneses!!!

Rosa Sanchis ha dit...

Tenia dubtes de si posar el vídeo, perquè no vull culpabilitzar les dones. Nosaltres som víctimes i també botxins. El patriarcat ens ha ensenyat a ser les nostres pròpies enemigues, i les de les altres dones. El cos és el nostre camp de batalla particular per a agradar, encara que diguem que ho fem per nosaltres!

Enric Senabre ha dit...

Rosi, açò s'avisa! No coneixia el bloc, però ara ja, vaig a posar-lo als meus favorits.
I crec que als homes se'ls pot demanar més; no utilitzar el llenguatge sexista, no practicar-lo, assumir nous rols...el tema del futbol és accessori per a mi.

Rosa Sanchis ha dit...

I tant que se us pot demanar més... Jo era per no ofendre!!! hahaha

Chema ha dit...

Maricón y Nenaza son los insultos por antonomasia. ¡¡Y gallina!!

No ser una mujer, no ser gay y ser valiente son los tres pilares del macho, como dice Rosa en otro artículo. Y si consiguiéramos derribar aunque fuera uno de ellos, habríamos avanzado mucho. Pero aún nos queda para llegar ahí!!! Por lo pronto podríamos empezar por callar y escuchar, especialmente a nuestras compañeras, de las que tenemos mucho que aprender. Cada día escucho a un hombre, a un gallo, pavoneándose, hablando más fuerte que las demás, no dejando que terminen las frases, opinando de política, de izquierdas, de qué pena que han perdido las izquierdas y de cómo la democracia se nos va por la alcantarilla... y puede que no se dé ni cuenta, porque no habla para dialogar sino para escucharse.

Voro ha dit...

Dient la veritat, no m'impressiona el video, i és aixó allò que em preocupa. Potser en una societat on tothom fos lliure de veritat aquest video impactaria tothom, es quedarien estranyats i comentarien "Però que és això de que et diguen com ha de ser el teu cos?", "Això pareix una secta on et controlen", "Pareix ser que és part d'un sistema per a vendre productes dietetics, maquillatje, roba ajustada, perque tothom vaja al gimnàs, per poder vendre cremes per al cabell, per a la cara, depilatories, que tinyen el monyo, que allissen el cabell, etc.. menys mal que la nostra no és així, tothom pareixeriem obssesos per la nostra "bellesa" física, vinga, deixem aquests videos per a una altra societat, que en la nostra no els volem".

Rosa Sanchis ha dit...

Molt bona, aquesta, Voro, d'una societat que ens controla com una secta!!!

I Chema, benvingut! Calen hòmens sensibles com vosaltres, que el canvi l'hem de fer entre tots i totes!

Edu ha dit...

Per què el mòn ens intenta dominar? És una pregunta que em faig sempre, per què la societat intenta que tots vestim igual i actuem igual. lo bo que tenim es la diferencia, si tots forem iguals no tindria gracia.
En la meua opinió a les xiques joves se les pressiona molt als anuncis, "diuen" que estiguen primes, que mantinguen la forma. Que es això de mantindre la "forma", estar primes per a que un dia vinga una ventolada i se les endgua, crec q les noies no tenen q tindre aquesta pressió, que mengen el que vulguen, que estiguen com vulguen i que vesteixen de la manera que es senten agust en ells mateixo si lis agrade.

D'altra banda quan dius lo del "musculets" sense l'ESO, això pense que esta començant a canviar, cada vegada i a més xics que opten per estudiar i una carrera.

He dit abans que a les xiques se les pressiona perque estiguen primes, però als xics pense que també sels pressiona a estar musculats i a ser forts i res empàtics, cosa q deuria de canviar. Si molts xics es ficarem en el lloc dels altres, se n'adonariem de moltes coses que fem, que a altres persones els molesta inclues les reprimeix, com criticar o dir-le maricó o bujarra. L'altre dai una amiga en va dir que un noi de l'insitut era gay, jo li vaig contestar, que vale que em donava igual, que per ser gay no era un apersona especial que es molt normal que li agraden els xics, cadascu es lliure de elegir la seua orientació sexual i si conseguim reduir aquests insults podrem fer que les persones homosexuals, transexuals i demés.. s'integren a la societat fàcilment i sense haver de patir insults marginació ni cap tipus de acció negativa.

Rosa Sanchis ha dit...

Hola Edu,
per al sistema heteropatriarcal, és millor que les persones no pensem per nosaltres mateixes sinó que ens guiem per costums i normes que altres inventen per a perpetuar-se. Si pensem per nosaltres mateixos, som crítics, i si som crítics, no adorarem líders (religiosos, polítics, ideològics...) ni els seus valors (consumisme, sexisme, racisme, homofòbia, desigualtat...).

Mantenir la gent en la ignorància (amb sistemes escolars classistes, amb la manipulació de la informació...) és també una manera de controlar-la millor, ja que la gent que no sap és més manipulable. Només una curiositat:
A principis del segle XX, la meitat de la població no sabia llegir; a principis del XXI, la meitat de la població no llig.

I no és cert que estiga canviant això dels musculets sense l'ESO. El fracàs escolar masculí és una realitat, i té xifres. Per desgràcia.

Reda Kent ha dit...

Vivim en una època en que el cos és una de les coses més importants per als joves, xics i xiques. Però ells i elles l’entenem de manera diferent. Per a les xiques, estar guapa, atractiva i ser el centre dels demés és lo prioritari. I per als xics, l’objectiu és tenir uns grans músculs, marcar abdominals, que el seu aspecte físic servisca per a dominar un poc als demés.
Tot això és irreal. Les persones no valen només pel seu aspecte, sinó que ha de ser per la seua capacitat per a enfrontar-se a la vida. Però , la nostra societat pensa tot el contrari, a través de programes de televisió, pel•lícules, publicitat, etc... on mai hi ha un personatge gros o lleig. Sempre tots són perfectes. Fins i tot el públic de l’escenari on es graven els programes és perfecte. Mai veurem una persona poc atractiva en segon pla.
La societat real no és així, però ens ho volen fer creure. Molta gent creu que sí, que la imatge que ens arriba pels mitjans de comunicació és la bona. Hauríem de tenir una mica més de sentit crític i denunciar estes falses actituds respecte de l’aparença física de les persones i la gran mentirà que comporten.