10 de maig 2009

Què és la bellesa?

9 comentaris:

Princesa Revolucionaria. ha dit...

I després per xiques com "aquestes" hi han tants problemes psicologics relacionats amb l'alimentació...
Deurien d'establir uns canons més durs. No com els que hi han ara qe son de plastilina.

Rosa Sanchis ha dit...

Cànons més durs?
No crec que calguen els cànons.
I si volem cànons, que siguen diversos, tan variats com les persones.
Hi ha molts tipus de bellesa, i el treball que tenim està en saber apreciar-la: en primer lloc en nosaltres, després en els altres.

Princesa Revolucionaria. ha dit...

Al dir cànons m'estic referint a l'hora en que una persona surt a la televisió, a una sessió de fotos o fent de model.. a eixes xiques de no més de 50 kg. operades de dalt a baix i sempre artificials, el qe volia dir es qe controlaren i qe les publicitats foren més diverses, que no sols siguen xiques de 50 kg... si no també xiques de 70 que no passa res...

No crec en que la bellessa existisca perque una persona tinga uns canons establerts.. em vaig expressar malament.. al contrari.. crec que la bellessa està dins de cada persona.. i que tot el mon te la seua bellessa.

Perdona pel malentès.

Un beset!

Rosa Sanchis ha dit...

Ep, no t'has de disculpar, només explicar-ho un poc més, com ara, com ho has fet.
Per les belleses altes i baixes, de 50 i de 70, amb múscul o sense...!!!

Princesa Revolucionaria. ha dit...

i qe tinguen d'on agafar!! =)

Anònim ha dit...

sempre m'haviien diit que feien aso a l'ordinaor pero no pensava com podriien traure una oimatge tant perfecta d'uan persona...

Rosa Sanchis ha dit...

Al meu parer, a la imatge la qualifiquem de perfecta perquè és el model que "ells" (la moda, els publicistes...) han decidit que és perfecte, que és el cànon: la vara amb la qual ens hem de mesurar... i per tant, acomplexar si no donem la mida. El tema és que és LA SEUA MIDA!!!

Bárbara ha dit...

Les modes són aborrides. Encara que la gran majòria de nosaltres les seguim (conscient o de vegades inconscientment), és aborrit veure a tothom igual.
Estem continuament sotmesos a publicitat que ens intenta menjar el cap perquè sigam d'una manera determinada. I nosaltres hem de ser més forts. Nohem de deixar que ens afecte el que es pense de nosaltres per ser més prims, grossos, alts o baixos... És difícil, però s'ha d'intentar i jo pense que poc a poc l'aconseguirem.
Jo continuaré vestint i demés com jo trie i vullga. I més, jo he estat amb persones que han sofrit malalties com anorèxia i bulimia per intentar ser com persones a les que admiren i sé pel que pasen. De manera que continuaré diguent que cadascú és com és i abans que tot, el que ens fa persones és el respecte que ens hem de tindre.
un beset :)

Redmalva ha dit...

En el vídeo apareix una xica normal amb acné a la cara i el monyo a pegat al cap. Després, uns professionals la maquillen i a pentinen a gust d’ells. Quan li fan la foto li retoquen el coll, els ulls els fan més grans….
Al final resulta que la xica que ix en la foto no es pareix a ella en res; sembla altra persona. L’han transformada en una cara bella només per a poder vendre un producte i que la gent cregua que serán igual de belles.
No em pareix bé, perquè cadascú té la seua pròpia imatge real i no la que els demés volen que tingues. La bellessa no ho és tot, la personalitat és el més important. La bellessa, amb el temps, es va perdent, però la personalita mai desapareix, és la nostra identitat.