15 de nov. 2017

La cultura de la violació




"Tot en la vida tracta sobre el sexe, excepte el sexe. El sexe tracta sobre el poder" 
Oscar Wilde
Tot el món pensa que la violació és horrible, però quan una persona és violada el focus passa del violador a la víctima, i aquesta esdevé culpable. També els xiquets o els hòmens violats solen viure-ho amb silenci i culpa perquè la llosa del sexisme aixafa qualsevol queixa que un home vulga fer, ja que ells, masculinitats invulnerables, no són ni poden ser-ne les víctimes.
Els relats periodístics i socials sobre agressions a dones joves i adultes estan malauradament impregnats de preguntes i afirmacions com ara: “alguna cosa deu haver fet”, “com anava vestida?”, “si no es respecta a ella mateixa, com espera que els altres la respecten”, “a qui se li acudeix anar sola...”, etc. Aquestes frases són típiques de la cultura de la violació –terme encunyat pel feminisme als anys 70 que malauradament està guanyant protagonisme en els darrers mesos. Aquesta cultura es caracteritza per minimitzar o trivialitzar la violència sexual, per justificar un model de sexualitat masculina irrefrenable, i per exigir que siguen les víctimes les que hagen de prevenir la violència.
Aquesta cultura considera normal que els hòmens no puguen o no vulguen controlar els seus desitjos sexuals i excusa la violència per l’alcohol o les drogues; considera que les dones diuen “no” quan en realitat volen dir “sí”; creu que elles també volen sempre sexe, i que fins i tot gaudeixen en una violació; posa en dubte la veracitat de les denúncies, etc. El resultat de la cultura de la violació és que la majoria de violadors queden impunes perquè la justícia és exercida per persones patriarcals sense formació en qüestions de gènere, i perquè moltes víctimes no denuncien ja que saben que patiran un càstig doble: la violació i que no les creguen o que les facen responsables.
Per contra, el problema –la culpa– no està en les víctimes (com vesteixen, on van, què mostren...), sinó en la violència d’uns agressors, esperonats pel masclisme i la desigualtat, que consideren les dones objectes usables. Les violacions són comeses per persones concretes, i en prou ocasions per grups d’hòmens tan apoderats que fins i tot graven les agressions i se’n vanten, sabedors que per a molta gent no hi haurà tal violació sinó només sexe consentit entre una xica “solta” que anava buscant.
“Va tancar bé les cames?”, preguntà una magistrada a una dona en el judici. En quasi una cinquena part de les denúncies, s’ataca i es qüestiona la víctima; només es denuncien el 20% de les violacions, i tan sols un 1% dels agressors són condemnats. Aquestes xifres ens indiquen que als violadors els ix econòmic violar perquè la impunitat va de la mà de la connivència i de la complicitat social.
Podem dir, doncs, que les violacions no són només un problema individual que té la persona violada i el(s) seu(s) violador(s) sinó un problema social. Quan un grup social –les dones cis i trans– aporta la majoria de les víctimes, i l’altra part –els hòmens cis– aporta els agressors, hi ha una qüestió de poder que s’ha d’analitzar i esmenar. Els barons que violen no estan malalts, sinó que són els fills sans d'un sistema patriarcal que els confereix el poder de violentar les dones i els barons no hegemònics. 

Una societat que tolera la violència sexual i que no educa per a la cura ni per a respectar el consentiment està promovent la cultura de la violació.

[Recomanem la lectura del reportatge de Gloria Pina “Lo que 2016 nos ha enseñado sobre la cultura de la violación publicat a Verne (novembre, 2016)] També recomanem el vídeo "Yo te creo" (#Yotecreo) de Towanda Rebels: 


13 de nov. 2017

Ells (II)

Recomanem veure el vídeo de l'entrada Elles i comentar-les conjuntament.

La violència és com una piràmide (o un iceberg). A la punta, trobem els assassins de dones; a la base hi ha el masclisme, que fa que els xics es comporten com a "hòmens de veritat".

Tràiler del documental The Mask You Live In (Jennifer Siebel Newsom, EUA, 2015).

Transcripció del tràiler

"Deja de llorar. Basta de lágrimas. No llores. Levántate. Basta de emociones. No seas cobarde. No dejes que nadie te falte al respeto. Estate tranquilo y sé un poco arrogante. Mantén siempre la boca cerrada, nadie quiere a los chismosos. Los amigos están antes que las chicas. No permitas que tu novia dirija tu vida ¡Lagarta¡ ¡Qué lata! ¡Ten sexo! ¡Haz algo! ¡Sé un hombre! ¡Ten huevos! ¡Sé un hombre!

Del equipo que creó "Missrepresentation", llega una investigación de la masculinidad americana.

Las tres palabras más destructivas que un hombre escucha cuando es un niño: "sé un hombre."

En EEUU se construye una idea de la masculinidad que no deja que los chicos se sientan seguros con su masculinidad, por lo que hacemos que tengan que demostrarla todo el tiempo. Entre el grupo de iguales cada uno adopta una pose en relación a los otros, que también están adoptando una pose. Y al final lo que les acaba faltando es aquello que todos quieren: la intimidad.

Durante los buenos tiempos los muchachos son geniales, pero si la situación empeora, te quedas solo. Desde secundaria tengo cuatro amigos muy cercanos. Cuando fui a la escuela, me costó encontrar gente con quien hablar porque siento que no debería pedir ayuda.

Nuestros niños se levantan cada mañana y tienen que preparar sus máscaras para ir a la escuela. Muchos de nuestros estudiantes no saben cómo quitársela. ¿Por qué no permites que la gente lo vea? Casi el 90% de vosotros escribisteis dolor e ira en el reverso de esa hoja. Si nunca lloras, siempre tendrás todas de esas emociones dentro de ti. Y no podrás sacarlas de ahí.

Han crecido en un sociedad que no valora lo que se feminiza. Si vivimos en una cultura en la cual no se valora la comprensión, no se valoran las relaciones, ni la empatía…, los chicos y chicas, los hombres y las mujeres se van a volver locos.

Tenía problemas con la ira en el instituto. Me sentía como un marginado.

Me han expulsado al menos una vez al año desde que estoy aquí.

Simplemente buscamos problemas y así intentamos pelearnos.

Los chicos son más propensos a portarse mal, más propensos a ser más agresivos. La mayoría de la gente lo concibe como una depresión o como un problema de conducta, o simplemente como un niño malo. Menos del 50% de los chicos y hombres que tienen problemas mentales buscan ayuda.

Me sentí como si pasara de la vida, ¿sabes?, tenía pensamientos suicidas que me rondaban la cabeza en sexto curso.

Me sentí solo durante muchísimo tiempo y de hecho pensé en suicidarme.

Cada día 3 o más chicos se suicidan en EE. UU. Tanto si se trata de violencia homicida o suicida, la gente recurre a ese comportamiento desesperado solo cuando se sienten avergonzados y humillados, o creen que se sentirán así si no demuestran que son hombres de verdad. Si te dicen desde un primer momento: "No permitas que nadie te falte al respeto", y "Esta es la manera en la que se las arregla un hombre", se relaciona el respeto con la violencia.

Si puedo hacerme un hombre, ¿por qué ser menos que eso, me entiendes? Se trata de un instinto.

¿Cómo sociedad, en qué estamos fallando?

Así que sé un hombre. Sé un hombre. Sé un hombre. ¡Ten huevos! Sé un hombre. ¡Sé un hombre!

Esto es todo chicos. Aquí acabo con mi cuento hipermasculino."

25 de novembre, Dia contra la violència de gènere


Elles (I)


Recomanem veure el vídeo de l'entrada Ells i comentar-les conjuntament.

La violència és com una piràmide (o un iceberg). A la punta, trobem les dones assassinades; a la base hi ha el masclisme que desapodera les dones i justifica la violència masculina.



El curt Ahora o nunca es va presentar al concurs “Curts en llengua no anglesa” en el 7 Short Movies Festival de l’IES Diego de Siloé, d’Albacete. El text és de Ro de la Torre i l’actriu, Alicia Ródenas.


"Quina xiqueta més bonica! Ets una princesa. Fes una besada a l’amiga de mamà, tant em fa que no vulgues. No et preocupes si els xiquets et tiren a terra, és que els agrades. Que graciosos, els xiquets, alçant-los les faldes! Són coses de xiquets. No sigues tan bèstia jugant, pareixes un xicot. Les xiquetes majors no ploren. Has de ser bona. Les senyoretes no criden. Calla. Mira que guapa, amb el teu cabell pentinat. Si et veuen jugar amb els xics et diran homenot. Que bonica que ets. Les xiquetes són molt complicades. No et preocupes si et tracten malament, és que et tenen enveja. Les xiquetes sou més llestes: ells sempre juguen, mentre que vosaltres estudieu. Deixa de queixar-te. Els videojocs són de xics. Els cotxes són de xics. Les cuinetes són de xiquetes. Judo no, millor gimnàstica rítmica. Les xiquetes sempre són més educades, tan calladetes. Informàtica? No prefereixes ballar? Tan guapa que estàs amb falda! No te’n vages amb ningú que no siguem nosaltres. Vés amb compte. No agafes res de ningú. Hi ha homes molt roïns. Tens nóvio? Ja? No tens nóvio encara? Estàs sempre envoltada de xics, calfabraguetes. M’han dit que li la xuples al teu nóvio, puta. Telefona perquè t’arreplegue. Demana als teus amics que t’acompanyen. Vés amb compte. No tornes sola. Vestida així pareixes una beata. Vestida així pareixes una puta. Si no volies que et mirara, per què portes escot? Si no volies que et tocara, no haver-me calfat. Què passa, tens la regla? Balles així per a excitar-me, camines així per a excitar-me, em mires així per a excitar-me. Vomites per a aprimar-te? Què superficial, la bellesa està a l’interior. Eh, tio, ves a per l’amiga grossa, són més fàcils perquè estan desesperades. Te’ls folles a tots, puta. Encara verge, frígida? Estàs boníssima. No et toque ni de conya. Ser mare? No eres massa jove? No eres massa vella? És que no tens ambició? No vols ser mare? Eres massa jove per a saber-ho. Vas a perdre’t el més important de la vida d’una dona. Et maquilles massa per a vindre a classe. Ai, si t’arreglares un poc! Vosaltres ho teniu més fàcil, amb ensenyar mamella està tot fet. Què hi ha per a sopar? Què hi ha per a dinar? On estan les tovalles? M’has planxat la camisa? No queda res en la nevera! Ara no puc parlar, he de fer coses. Hauries d’agrair que et miraren. El que donaria qualsevol home per tindre aquest poder. Si et mira una altra vegada li pegue. Després de tant de temps, em dius que no vols res amb mi? Els homes i les dones no poden ser amics; ells sempre pensen en el mateix. Aquest paio et tracta bé, què més vols? Eres tan borda perquè et falta una bona follada. No et poses histèrica, era una broma. Què ràpid t’ofens, no aguantes un acudit. Deixa de plorar ja, figa, que eres majoreta. No em digues això davant dels meus amics. No et poses aquesta falda si no estic jo, fotre. No isques fins tan tard. No discutisques amb mi en públic. Et va violar? I tu què li vas dir? Què portaves posat? Alguna cosa degueres fer. Fotre, no et puc dir res. Calla, estic parlant amb els meus amics. Una altra vegada no vols sexe? Si no fóra per mi, tu no tindries res. Si no fóra per mi, tu no series res. T’estime, xiqueta, per això et protegisc. T’estime xiqueta, no em deixes. Eres una mala mare. Eres una mala esposa. Eres una mala amiga. Que no em deixes, o faig una bogeria. Estic fart de les teues mogudes. Deixa de posar-te histèrica. Em tractes tan malament que em pose nerviós. Que no em deixes, fotre, o et mate.

Apareix morta."

25 de novembre, Dia contra la violència de gènere

Violació consentida?



Curt de Chloé Fontaine (2017) "Je suis ordinaire" (Sóc ordinària) 

El protagonista del curt s’ha quedat a gust i no deu pensar que acaba de cometre una violació. L’han educat perquè crega que és molt sexual, que el seu desig és natural –una necessitat–, i que té dret a ser complagut. A la nóvia, en canvi, l’han educada per a complaure, i per a ser sexual només amb la parella –si ho és amb qualsevol, és una guarra–; però sobretot l’han educada en el perill i en el guió de la por: Vés amb comte, que et pots quedar embarassada; Torna prompte i no vages mai sola, que et poden violar; No portes aquesta roba que..., no publiques fotos sexis que... La solució que se’ls proposa a les xiques per a evitar aquests perills és que posen límits als xics i que deixen de fer coses: anar soles, eixir fins a tard, beure, vestir com volen... I si no acompleixen les advertències, se les culpa del que passe. 

Aquesta educació en la por té conseqüències nefastes: més perill i més violència. Més perill perquè les xiques estan alerta davant de les violacions tradicionals –un desconegut en un carreró obscur– i desarmades per a enfrontar i fins i tot reconèixer les que es produeixen en entorns suposadament segurs, amb un nóvio, amic, amant o marit –i aquestes són el 90% de les violacions. Més violència perquè la representació constant de la violència sexual dels hòmens sobre les dones serveix per a sostenir el mite que la sexualitat masculina és perillosa i incontrolable per naturalesa, i que la violència masculina és natural. 

En general, les famílies o educadors/es alerten més les filles que els fills dels hipotètics perills que corren, quan en realitat corren més risc ells que elles, per exemple, de patir un accident amb la moto o el cotxe –per conduir arriscadament, per beure més del compte, per ficar-se en una brega amb altres xics, etc. En canvi, no se’ls diu que tornen abans a casa perquè són potencialment agressors o perquè seguir els dictats de la masculinitat tradicional –que minimitza el risc i considera natural la violència com a manera de resoldre els conflictes– els posa en perill.

L’educació sexual dels xics i de les xiques continua sent vergonyosament sexista en ple segle XXI. Per això, José Maria, un dels concursants de Gran Hermano Revolution, va violar la seua parella inconscient davant de les càmeres el passat 4 de novembre, perquè pensava i pensa, com qualsevol fill sa del patriarcat, que una nóvia està per a complaure els seus desitjos. Ploraríem si tinguérem temps, però la lluita contra el masclisme ens espera!!!

6 de nov. 2017

Sostenidors

Noelia Morgana dedica aquest poema als sostenidors. En el seu canal, podeu veure la versió sencera.



Podeu veure també els primers minuts del vídeo de Cristina Mahelo: "Un año sin sujetador":


Què en penseu del que es diu en aquests vídeos? 

Sabíeu que les feministes dels anys 70 advocaven per no utilitzar els sostenidors? 

Hi ha altres complements de moda perjudicials per a la salut de les dones, per exemple les sabates de taló alt. I també hi ha pràctiques doloroses com la depilació (tal com vérem en l'entrada "Parlant de pèls". El problema és que, si volem anar cap a models coporals més saludables (i còmodes), no solament són les dones les que han de canviar, sinó també les persones que miren, jutgen, objectualitzen... -i hi incloc els xics. 

Penseu que els xics tenen imposicions o limitacions (roba, activitats...) comparables a les que pateixen les xiques, i contra les quals també és necessari un qüestionament (personal o col·lectiu)?  

4 de nov. 2017

Karicias 3.0

Powered by emaze

Presentació per a les II Xornadas Municipais Unidas Contra as Violencias Machistas "O camiño cara ao Pacto de Estado", 3 e 4 novembro de 2017, Vigo.

30 d’oct. 2017

Parlant de pèls

Il·lustració original de Kendra

Les persones venim dels homínids i tenim pèls. Els xics solen tindre’n més que les xiques, però tampoc està massa clara la diferència ja que elles solen eixir de casa tan ben depilades que no sabem com serien “al natural”. Pel que fa als xics, són més lliures de depilar-se o de no fer-ho, tot i que la moda de la depilació també els va engolint a poc a poc. Amb tot, el lloc on s’hi troba la pilositat és important i veurem que marca la diferència.

Comencem per la cara. En els xics adolescents, tindre bigoti i començar a afaitar-se’l és una espècie de ritual d’iniciació amb què es deixa arrere la infantesa. Justament per aquesta relació del pèl amb la masculinitat o l’homenia, sol ser objecte de burla aquell que no té ni un pèl ni mig, i d’admiració, qui comença a utilitzar la fulleta d’afaitar. Per contra, en les xiques no es permet ni el més mínim borrissol al rostre, i els insults i la tortura depiladora comencen aviat, fins i tot en la infantesa. I diem tortura perquè llevar-se els pèls de la manera en què solen fer-ho les dones (cera, pinces, làser, maquinetes estirapèls, etc.) és dolorós.

Passem ara al pit. Molts xics en tenen i si volen se’l lleven, i si no volen, allí està el pèl, ben content, sobreeixint de la camisa o envoltant l’arèola dels mugrons. El mateix podem dir del pèl que sol anar del pubis al melic, que en els xics és considerat fins i tot sexi. Per exemple, en molts anuncis de roba interior masculina, els models solen lluir pèls al pit, al melic o a les aixelles, i ni el photoshop, que amb les dones sempre és implacable, els fa desaparèixer. Si parlem de cames o d’altres parts visibles del cos, ocorre el mateix: els xics es depilaran si els ve de gust; les xiques, obligatòriament.

Si passem a les parts més íntimes, arribem al pubis, l’última de les conquistes de la moda patriarcal. Fa uns anys, les dones solien depilar-se només allò que se n’eixia de les braguetes o del biquini. Ara, s’ho han de llevar pràcticament tot. Els motius que s’al·leguen a favor de la desforestació són diversos, però n’hi ha un que destaca: per “salut”. “És que és més higiènic” o “Et fa sentir més neta” solen ser les frases emprades. Pensar que la depilació és saludable va de la mà d’altres idees, com per exemple el tòpic que els genitals femenins són bruts o fan mala olor, i que per això s’han de netejar amb sabons i perfumar amb desodorants íntims –que més que netejar poden provocar la desaparició de la flora protectora pròpia. Per què una xica que no es depila és titllada de “guarra” i un xic amb el doble de pèl no rep cap qualificatiu?

No negarem la llibertat de ningú de depilar-se per estètica o per gust, faltaria! Només voldríem aportar que des del punt de vista ginecològic, el pèl púbic és un protector natural que dificulta l'entrada de patògens a l'organisme, ja que forma una espècie de barrera contra bacteris que podrien atacar el sistema urogenital. Moltes persones no saben que la depilació pot arribar a generar infeccions bacterianes i altres tipus de danys en la pell i desconeixen que el pèl manté a ratlla les ferides, els colps genitals i les infeccions durant les relacions sexuals. Nombrosos dermatòlegs expliquen que la depilació afavoreix el contagi d’Infeccions de Transmissió Sexual (ITS), i adverteixen que des de la generalització d’aquesta en els dos sexes, estan augmentant les ITS entre la gent jove, per exemple els condilomes genitals causats pel virus del papil·loma humà. Retallar-lo, o depilar-se només les àrees laterals, no és tan arriscat pel menor frec d’aquesta zona.

Algunes dones estan enfrontant-se a la dictadura de la depilació, i alguns hòmens estan donant-los suport. Per exemple aquesta jove:


També hi ha empreses que aposten per altres models corporals, per exemple en aquest anunci d'Adidas veiem la fotògrafa, model i activista sueca Arvida Byström sense depilar:



23 d’oct. 2017

Jornades Feministes 40 anys després

La Universitat de València acull del 23 al 29 d’octubre les activitats per a commemorar el 40 aniversari de les Primeres Jornades Feministes al País Valencià. El programa, que comprén propostes formatives i lúdiques al voltant del feminisme, es desenvoluparà en diferents espais de la institució acadèmica.


Passats 40 anys de les Primeres Jornades feministes al País Valencià, les feministes continuen manifestant la urgència de reflexionar i compartir moments. L’objectiu de l’encontre és celebrar l'existència lliure i pública del Moviment Feminista al País Valencià des de fa 40 anys.
La idea parteix d'un grup de dones activistes de diferents entitats i organitzacions ciutadanes i feministes, disposades a continuar defenent i promovent l'alliberament de les dones oprimides per la cultura heteropatriarcal. Malgrat el temps passat -40 anys de les primeres jornades- i que s’ha avançat en molts aspectes, encara queda molt de camí per recórrer per aconseguir una societat lliure de violència contra les dones, en igualtat de drets, que garantisca la vida plena de les dones. Aquestes jornades volen ser un encontre que facilite intercanvis, conéixer les diferents alternatives de lluites i manifestacions, expressions i les diferents vies que es generen en l'àmbit feminista.
Activitats
Les jornades comencen el dilluns 23 d’octubre a les 10:30 hores a la Facultat de Ciències Socials amb la inauguració a càrrec d’Inmaculada Verdeguer, vicedegana de Cultura, Participació i Igualtat. Durant tres dies, la facultat acollirà des de taules participatives que tractaran sobre ‘Feminisme i Veganisme’, ‘Dones, precarietat i grossesa’  o ‘Dones lliures i arreu d’un món sense fronteres’ fins al monòleg ‘Vagines, vergonyes i altres vivències’, la xarrada interactiva ‘Polítiques Queer i el materialisme que ve’ o la xarrada de testimonis ‘Putes i feministes’.
Les activitats es traslladen el dijous 26 a l’edifici històric de la Nau. El Paranimf de la Universitat serà seu a partir de les 19 hores d’una trobada entre generacions. Moderada per Encarna Canet la taula participativa reunirà representants de diferents col·lectius feministes del territori valencià.
El divendres dia 27 se celebraran a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació dos taules participatives. Serà per la vesprada i tractaran sobre feminisme en el territori autonòmic i sobre la visibilització de les creadores d’arts escèniques.
Dissabte dia 28 serà la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació la que acollirà durant tot el dia diferents activitats. Taules participatives al voltant de l’acció feminista i les estratègies futures després del pacte d’estat contra la violència masclista; una sessió sobre ecofeminisme, i una altra sobre polítiques públiques des de l’economia feminista. La jornada es tancarà a les 20:45 hores amb l’espectacle Coloclown ‘La Mar Salà’.
Entre les activitats paral·leles que es desenvoluparan durant tota la setmana en els diferents espais també es poden trobar tallers de dansa, de sexualitat, de lideratge, o de memòria històrica, entre altres. També un passeig feminista per la València de les dones republicanes, o un recorregut per les graffiteres, i una batukada, cinefòrums, projecció i col·loquis. La música també tindrà el seu apartat amb concerts protagonitzats per dones artistes.
Altres espais que acullen activitats són el Teatre El Musical, el CSOA L’Horta (Benimaclet), Aragó Cinema, el Col·legi Major Rector Peset, i els carrers del Cabanyal-Canyamelar.
El programa es pot consultar ací.  I ací hi ha el Programa complet en PDF

Com és ser nóvia d'un xic trans

En aquest vídeo, Hugo entrevista la seua nóvia Glòria per a intentar esclarir els principals mites i idees errònies al voltant de ser la parella d'un xic trans. En aquest altre vídeo del seu canal explica ¿Cómo supe que era trans?

Ja ho hem vist en altres entrades, però la identitat de gènere (cis, trans, gènere fluïd, no binari...) no és el mateix que l'orientació sexual (homosexual, heterosexual, bisexuals...) ni que l'expressió de gènere (gustos típicament masculins o femenins, comportament "masculí" o "femení"...). Hugo, per exemple, és un xic trans heterosexual -potser és bisexual, però en aquest vídeo no diu res. 

En la nostra societat binarista heteropatriarcal, el que està ben vist és ser cisgènere o cissexual heterosexual i tindre una expressió de gènere típicament masculina (els xics), i femenina (les xiques). Si no és així, les persones "diferents" són sotmeses a interrogatoris: Quan vares saber que eres trans/homosexual..., Què es ser la nóvia d'un xic trans?, Quan eres homosexual, t'agraden tots els "tios"?, Què fan dues lesbianes al llit?, etc. En aquest vídeo, Hugo i la seua nóvia contesten un munt de preguntes sobre el tema, però jo em pregunte (i us pregunte): 

  • Quan vàreu saber que éreu cis? Esteu segurs que no és una fase?
  • Com us vàreu sentir quan vàreu sentir que éreu heteros? 
  • Ho vàreu contar a casa? A les amistats?
  • Què fan dos heteros al llit?
I també tinc un parell de preguntes sobre el fet trans:
  • Creieu que els nóvios de les xiques trans parlen tan obertament com Glòria? 
  • Seríeu el nóvio o la nóvia d'un xic o d'una xica trans? Us atreviríeu a eixir en un vídeo com fa Glòria?




17 d’oct. 2017

Fal·lòmetre o clitorímetre


Un de cada dos mil bebès naixen intersexuals. N'hi ha tants com gent pèl-roja al nostre país, però ningú ho sap perquè els protocols mèdics estableixen que se'ls ha d'operar com més aviat millor i les famílies ho oculten per por a la discriminació.
Us imagineu practicar-li a una criatura de 2 anys una ablació del clítoris i una vaginoplàstia? Us imagineu la mare o el pare ajudant la filla a posar-se dilatadors perquè la neovagina no es tanque?
El 90% de les criatures intersexuals són convertides en xiquetes perquè tenen uns clítoris/pennis que no arriben a la mida del que se suposa que ha de mesurar un penis "normal". Els penis "normals" han de poder penetrar, i també han de poder pixar drets. I les dones "normals" han de ser penetrables. Binarisme i coitocentrisme en estat pur.
La família decideix en última instància si vol intervindre o no la seua criatura, però on queden els drets del bebè?

Ací podeu vore un fragment del documental "Intersexion" (2012, Nova Zelanda, Direcció: Grant Lahood).
Ací teniu l'entrevista a la mare d'un bebè intersexual que no té intenció d'operar la seua criatura.

Com van ser els primers moments del naixement?
Molt bonics. Em diuen que he tingut una xiqueta i la registrem. Ningú ens va dir res, però la xiqueta tenia una fusió de llavis. El cap de pediatria de l’hospital va venir a l'habitació i ens va dir que volien obrir-li els llavis. El meu marit i jo ens negàrem en redó. Jo veia que els seus genitals no eren com els meus, però no pensava... Em van enviar a casa amb la meua criatura i vaig dir a tothom que era una xiqueta. Però em varen fer tornar a l’hospital /.../. Va entrar molta gent a l’habitació i em digueren que anaven a fer una analítica al meu bebè, però li van mesurar els genitals amb un regle. No em van demanar permís. Em van dir que només li volien fer una analítica. Amb quin dret agafaren i mesuraren els genitals a la meua criatura? No poden arribar, baixar-te les bragues i mesurar-te els genitals. I així va començar tot.
És en aquest moment quan us diuen que, potser, la teua filla té una patologia?
Jo els vaig preguntar si era hermafrodita i la metgessa em va dir que no diguera això, que era un insult. Jo, ara per ara, em sent super empoderada i no m'avergonyisc gens ni miqueta de dir aquesta paraula. La metgessa em va dir que li farien unes proves. Estigueren tot el matí fent-les i, quan van acabar, ens va portar al seu despatx i ens va dir que havia d'explicar-nos una cosa, i que no sabia com fer-ho. Ens va preguntar quins estudis teníem. Em va semblar molt fort i li vaig dir que quina importància tenia el meu nivell d'estudis per a parlar de la salut del meu bebé. Em va preguntar si sabia què era un cariotip i un cromosoma, i si sabia quins eren els cromosomes d'home. Li vaig dir que sí, i ens va explicar que la meua filla tenia cromosomes d'home. Que tenia una alteració de la diferenciació sexual, un trastorn que era una patologia, i que no s’assabentaria si l'operaven... Volien extirpar-li les gònades, però encara no sabíem què tenia, si ovaris o testicles. Segons l'ecògraf, tenia òrgans femenins, però volien reduir-li el clítoris i fer-li una vaginoplàstia.
I us vau negar...
Evidentment! Jo li vaig dir a la doctora que no li podíem fer això sense saber ben bé què era. I ens va dir que, en aquestos casos, es fa la cirurgia i que preval el sexe de criança. Això vol dir que tu l'eduques com una xiqueta, se sentirà xiqueta. Aleshores va ser quan li vaig preguntar si sabia que existia la transsexualitat. Em va respondre que això no tenia res a veure, que era diferent. O siga, que les mares dels xiquets i xiquetes transsexuals els eduquen perquè siguen transsexuals! Jo, és que no entenia res.
Grande, Fani. Jo sóc així i això no és un problema. Vincle. 2017.

10 d’oct. 2017

De segur que saps posar-te'l?

El vídeo #MESURESDESESPERADES (5’23) pertany a la sèrie de televisió Oh my goig!

Paula li ha deixat les claus de sa casa a Aina i a Max perquè puguen fer l’amor; només tenen una hora però ell té un xicotet problema (no sap posar-se el condó), i les coses no ixen com pensaven.

Per què no té confiança Max per a dir-li a Aina que no sap posar-se el condó? Com és possible que no sàpiga posar-se’l? Les classes d’educació sexual ensenyen a posar-se el condó? Llegiu i preneu nota dels principals errors que sol cometre la gent quan utilitza els preservatiu masculí perquè no us passe a vosaltres. 
Errors més comuns en l’ús del preservatiu masculí:

-          Col·locar-lo tard (amb penetració vaginal prèvia)
-          Desenrotllar-lo completament abans de posar-lo
-          Intentar col·locar-lo sense que hi haja erecció
-          No deixar espai per al semen en la punta del preservatiu
-          Posar-se’l, llevar-se’l i tornar-se’l a posar
-          Exposar-lo a objectes que punxen (anells, pírcings...)
-          Fer força per a obrir-lo o utilitzar la boca o tisores
-          Utilitzar-lo encara que el paquet estiga aixafat i sense aire
-          Utilitzar-lo després de la data de caducitat
-          Utilitzar preservatius no lubricats
-          Afegir lubricants de base oliosa, que solen danyar el preservatiu
-          Retirar-lo incorrectament
-          Reutilitzar-lo en una segona relació coital
-          Emmagatzemar-lo incorrectament (sotmetent-lo a canvis de temperatura, deixant-lo en la cartera i asseient-se damunt d’aquest…)
-          No desenrotllant-lo fins a la base del penis
-          Etc.

6 d’oct. 2017

El lavabo equivocat?


En els lavabos de les universitats del Regne Unit pots trobar aquest missatge: “Creus que algú està utilitzant el lavabo equivocat?”, a més d’algunes recomanacions.

En alguns instituts, han decidit convertit els lavabos separats en mixts per a ser més inclusius. El govern recomana també els banys mixts. Què us sembla la iniciativa? 

D'altra banda, hem d'esperar que hi haja un/a alumne trans al centre per a fer-ho? Per què han d'estar els banys separats per sexes? No serà un instrument més per a perpetuar el binarisme? 

A més a més, si mantenim l'actual separació dels banys pels sexes, a ningú li sorprén que en els banys de xics hi haja urinaris de paret, a més dels WC amb porta, i en els de les xiques només hi haja WC en un nombre molt inferior? Amb quins criteris es disenyen els lavabos?

Us animeu a traduir al valencià aquest cartell i a fer-ne un de semblant per a penjar-lo al lavabo del nostre institut? 


2 d’oct. 2017

La asexualitat i l'espectre ACE



En aquest vídeo, la vloguer asadaf convida la seua amiga Kara, que és demisexual, a parlar de la asexualitat i de l'espectre asexual.

Podeu trobar més informació a Aven.es, una xarxa per a l'educació i la visibilitat de la asexualitat.

Ah, i també existeix l'Asexualpedia, on podeu trobar definicions i conceptes relacionats amb la asexualitat. 

26 de set. 2017

El clítoris en 3D

Amb l’objectiu d’educar i de corregir la infrarepresentació (i de vegades la nul·la o errònia representació) del clítoris en els llibres de text, la sociòloga francesa Odile Fillod ha presentat els primers plànols de codi obert per a imprimir en 3D un model de grandària real d’un clítoris, que serà utilitzat en les classes d’educació sexual del país gal.

L’escultura ensenya que el clítoris està format pel mateix teixit que el penis, i que té prepuci, cos cavernós, arrels, bulbs vesiculars, esponja uretral i esponja del perineu. Penis i clítoris es posen erectes i la diferència és que el teixit erèctil femení està majoritàriament intern. 

Fillod explica:


“És important que les dones tinguen una imatge mental del que es produeix realment en els seus cossos quan estan excitades. Entendre el paper fonamental que realitza el clítoris pot ajudar una dona a deixar d'avergonyir-se o de sentir-se anormal si les relacions sexuals penis-vagina no la fan arribar a l'orgasme, ja que si es tenen en compte les característiques anatòmiques femenines, és el que ocorre a la majoria de les dones. També és primordial que les dones sàpiguen que l'equivalent del penis per a elles no és la vagina, sinó el clítoris. Les dones tenen ereccions quan estan excitades, però aquestes són quasi invisibles perquè el clítoris està a l'interior. Volia demostrar que homes i dones, en el fons, no són tan diferents”.

El consell d’igualtat del govern francés va declarar el juny del 2016 que l’educació sexual era sexista i que primava la sexualitat masculina sobre la femenina.

Font: The Guardian







24 de set. 2017

Stop Diverfòbia 2016-17



Si ets delxs que penses que la diversitat és una riquesa i que s'ha de celebrar, aquest és el teu grup: Stop Diverfòbia. Ens reunim el darrer dimecres de cada mes a l'hora de l'esplai.

El teu institut et necessita!

En el blog Els punys no parlen i en l'etiqueta "Stop Diverfòbia" podeu llegir les actes de les reunions del grup.